Opinió 19/09/2013

Ara ens toca parlar d'Europa

i
J. M. Durão Barroso
3 min

D'aquí vuit mesos, a les eleccions al Parlament Europeu, els votants d'arreu d'Europa ens diran què en pensen del que hem fet els últims cinc anys.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquest període ha estat marcat per la crisi financera mundial, que va començar ara fa exactament cinc anys, quan l'administració dels EUA va absorbir Fannie Mae i Freddie Mac, i Lehman Brothers va fer fallida.

Malgrat tot, Europa ha afrontat els problemes amb resolució. Estem reformant el sector financer per garantir els estalvis dels ciutadans, hem millorat la manera que tenen els governs de cooperar, de sanejar les finances públiques i de modernitzar les seves economies, i hem mobilitzat més de 700.000 milions d'euros per treure els països ofegats per la crisi del pou on eren.

A Europa s'albira finalment la recuperació. Basant-nos en les xifres i malgrat els grans reptes pendents, tenim raons per ser optimistes. Ara la qüestió és decidir què en fem d'aquests avanços. ¿En traiem confiança per continuar el que hem començat o subestimem els resultats del que hem fet fins ara? El meu missatge és clar: tot això ens ha d'animar a redoblar els esforços.

Hem de seguir fent reformes per crear creixement i ocupació. Abans de res, cal que fem realitat la unió bancària per aconseguir que no siguin els contribuents els primers a pagar els plats trencats del col·lapse dels bancs. La unió bancària, a més, contribuirà a restablir el crèdit normal a l'economia, especialment a les petites empreses, que encara no flueix prou. Es tracta, sobretot, de créixer per evitar una recuperació que no creï ocupació. Per això hem d'eliminar obstacles a empreses i emprenedors i treure el màxim profit del mercat únic. Per això estem donant una nova empenta al mercat únic de les telecomunicacions, invertirem més en innovació i ciència, en educació i formació professional. Presentarem propostes per una nova política industrial, obrirem noves oportunitats comercials, farem avançar la nostra agenda de canvi climàtic i afrontarem l'impacte que estan provocant els preus de l'energia en la competitivitat i la cohesió social.

Els ho devem als que encara no veuen clara la recuperació, als 26 milions d'aturats que hi ha a la UE. Perquè els actuals nivells d'atur són econòmicament insostenibles, políticament insuportables i socialment inacceptables.

En aquest precís moment, amb una recuperació fràgil, el principal risc que veig és de caràcter polític. Per això els toca als governs aportar la certesa i la previsibilitat que encara no tenen els mercats. La constància és el més important.

Hi ha qui diu que amb una Europa més dèbil el seu país seria més fort, que Europa és un llast i que es viuria millor sense ella. La meva resposta és que tots necessitem una Europa unida, forta i oberta. Al món d'avui, Europa és indispensable per protegir els nostres valors i principis.

És evident que, com qualsevol realització humana, la Unió Europea no és perfecta. La qüestió que es planteja en darrera instància és: ¿volem millorar Europa o preferim renunciar-hi? Un cop més, la meva resposta és clara: apostem pel compromís. Si no t'agrada Europa tal com és, millora-la. Busca la manera de fer-la més forta, internament i externament, però no li giris l'esquena. Europa ha d'actuar allà on pot afegir més valor. Ha de ser gran per a les coses grans i petita per a les petites, cosa que potser fa uns anys no havíem entés bé. Però hi ha qüestions molt importants en què només una Europa forta pot assolir resultats. Per això crec que l'horitzó que ens hem de fixar és la unió política.

De cara a les eleccions al Parlament Europeu només podrem estar a l'altura si reforcem el consens entorn dels nostres objectius fonamentals. Políticament, la Unió Europea ha de seguir sent el projecte de tots els seus membres, una comunitat d'iguals. Econòmicament i socialment hem de complementar els esforços nacionals amb responsabilitat i solidaritat europees. I, a més, hem de salvaguardar els nostres valors, com l'estat de dret.

La polarització que pot emanar de la crisi és un perill per al projecte que ens uneix. Per això, novament, la pregunta que s'imposa és: quina imatge d'Europa es presentarà als ciutadans: la foto sense retocs o la caricatura?, els mites o els fets?, la versió autèntica o l'extremista i populista? Hi ha una gran diferència. D'aquí vuit mesos els electors tindran la paraula. Ara ens toca a nosaltres parlar a favor d'Europa.

stats