Björn Stigson: “Catalunya no té una estratègia per ser eficient energèticament”

Björn Stigson (1946, Kalmar, Suècia) té l’aspecte d’un conseller delegat d’una gran multinacional, però quan parla deixa clar que és més que això: és un activista del medi ambient. Expresident del Consell Mundial d’Empreses per al Desenvolupament Sostenible, ha treballat com a assessor dels governs alemany i xinès. Des del 2012 és membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat.

Quina és l’evolució de Catalunya pel que fa a l’economia sostenible?

Europa continua sent el líder mundial en exportació de tecnologia verda, però la meitat d’aquestes exportacions són alemanyes. Si vols mantenir aquest lideratge, has de transformar la teva economia. Has de construir un mercat propi per a aquesta mena de tecnologia. La Xina, Corea i el Japó evolucionen més ràpidament que els europeus. A Europa no hi ha un lideratge clar. Alemanya és la més avançada, però no vol liderar la UE, se centra en el seu mercat intern. Si Catalunya vol ser un líder, tenir una economia d’èxit, ha de fer front als grans canvis globals. Un d’aquests grans canvis és l’encariment dels recursos naturals. L’energia, l’aigua, els aliments, seran més i més cars. Catalunya com a país ha d’aplicar mesures d’eficiència i de reducció de contaminació al seu propi mercat. Actualment Catalunya no té una estratègia per ser eficient energèticament. La meva sensació és que les empreses i el govern de Catalunya no s’entenen sobre les mesures que s’han d’aplicar.

¿El capitalisme globalitzat no és insostenible en si mateix?

El 45% de l’energia es consumeix en edificis. El problema és que és molt difícil regular un sector tan fragmentat com l’immobiliari. L’altre gran consumidor d’energia, amb un 25%, és el transport per carretera. El tercer gran consum d’energia prové del consum elèctric. Excepte el primer cas, els altres dos són mercats que ja estan molt regulats. Depenent del sector no hi trobarà tant predomini de la llibertat de mercat. I el mercat també pot aconseguir canvis positius, perquè si una empresa perd diners potser és perquè no pot cobrir les despeses dels recursos primaris. O, per exemple, si exportes un producte en vaixell, el que has de fer és que el vaixell torni carregat, per no doblar l’impacte energètic. Crec que el món occidental està reduint el sistema de subministrament a gran escala. Abans externalitzàvem de tot a la Xina. Ara hi ha una tendència a tenir la producció més a prop del teu mercat. La clau continua sent el preu de l’energia. Per a les empreses dels EUA és molt més econòmic recuperar la fabricació perquè els preus de l’energia al seu país són menys de la meitat que els d’Europa, gràcies als nous mètodes per extreure gas.

Europa ha d’apostar pel fracking?

No ho sé, veig posicions esbiaixades entre els partidaris i els detractors. L’assumpte s’ha plantejat als EUA sobretot en funció de la seguretat nacional. Aconseguir autosuficiència per no haver de fer guerres a l’exterior. El que mou el món acostuma a ser, primer, la seguretat nacional. Després, la provisió d’una seguretat social creant llocs de treball. Avui, el canvi climàtic no és una prioritat per a quasi ningú.

Tampoc per a Obama? Ell va dir que el canvi climàtic era la seva gran prioritat.

Tampoc per a ell. Els grans canvis mediambientals als EUA s’estan produint a partir d’accions municipals. Però ni per a Obama ni per a Bush el canvi climàtic ha estat prioritari.

Que les nostres accions depenguin sempre del benefici econòmic no deixa marge per salvar el món...

El món tindrà 9.000 milions d’habitants d’aquí uns anys. Un 85% viuran en països emergents. L’objectiu d’aquests països és reduir la pobresa i augmentar la qualitat de vida, i això s’assoleix consumint recursos. Inevitablement el món serà un lloc amb una quantitat de recursos més i més limitada, i amb més contaminació. Això és inevitable, però també és inevitable que els teus clients et demanaran que venguis productes més eficients energèticament i que contaminin menys. Tot requerirà més inversió tecnològica. Fixi’s ara qui està invertint fort en el sector elèctric: Cisco, IBM, Google. L’electricitat és un mercat que continuarà sent eminentment local, però amb més aplicacions intel·ligents, a casa, al cotxe. A Alemanya i als EUA, per exemple, cada vegada hi ha més pobles on compren gas per fer funcionar petites centrals elèctriques municipals.

¿L’aigua també és un sector estratègic en el qual invertir?

El subministrament i els recursos d’aigua són, arreu del món, amb molt poques excepcions, de propietat pública. És un sector molt delicat, políticament parlant, sobretot en zones pobres. Les empreses privades han d’aportar tecnologia, per fer més eficient el subministrament, però no són elles les que han de subministrar o establir els preus.

¿La base de la solució és educar el ciutadà per consumir amb seny?

L’experiència indica que la gent no actua racionalment. Actuem individualment. I la voluntat de l’individu de canviar el món és molt limitada. Ho veiem amb els productes ecològics: la gent diu que vol consumir productes ecològics, però només si no són un 5% o un 10% més cars que el producte normal, excepte en productes per a nadons. Ens enganyaríem si penséssim que amb més educació solucionaríem l’eficiència energètica. No hi ha altre remei que implantar normatives legals per forçar el canvi.