Crònica 19/12/2011

Manuel Mateu: "L'objectiu de l'homeopatia és tornar l'autonomia al pacient"

GuarirManuel Mateu (Igualada, 1951) és a punt de reeditar el llibre 'Primeros auxilios con homeopatía' (Narayana Publishers), traduït a l'anglès, al francès i a l'alemany. Curiosament, el va escriure en català però cap editorial s'hi va interessar.

Elisenda Roca
3 min
Manuel Mateu defensa la regulació de l'exercici de l'homeopatia perquè sempre hi hagi el control d'un metge.

L'any 1981 un metge amic seu li va parlar d'un tipus de medicina que funcionava molt bé. Li va interessar i, sense plantejar-se si hi creia o no, va estudiar-la i investigar-la fins a convertir-se en una autoritat en la matèria. Ha sigut durant nou anys el president de l'Acadèmia Medicohomeopàtica de Barcelona.

Coneixem prou l'homeopatia?

Entre un 50 i un 60 per cent de persones n'han sentit a parlar. Fa quinze anys només la coneixia un 10 per cent. I hi ha entre un 25 i un 30 per cent d'individus que alguna vegada s'han tractat amb homeopatia.

El principi de l'homeopatia és que el mal es cura amb el que és similar. Per tant, un al·lèrgic al pol·len es cura amb pol·len?

Sí, aquest és un dels principis. No necessàriament ha de ser el mateix pol·len. Si es fa servir el que és idèntic es diu isopatia , si es fa servir el que és similar es diu homeopatia . Per a una al·lèrgia al pol·len podem fer servir elements de la naturalesa que produeixin símptomes semblants, rinitis, esternuts, però en quantitats tan petites, tan diluïdes, que fan un efecte vacuna, l'efecte contrari del que estimularíem en dosis altes.

Per què et va interessar l'homeopatia?

Vaig veure que era un sistema lògic, molt raonable, que donava resposta a malalties que amb les eines que tenim, amb l'armament convencional, no solucionem. Malalties cròniques com migranyes, al·lèrgies, hipertensió i malalties autoimmunes, que la medicina convencional no resol i l'homeopatia sí.

I per als infants?

Sobretot amb els nens! Amb les infeccions de repetició de les guarderies, quan encerten el remei una criatura al cap de dos mesos ja ha deixat de tenir problemes. En canvi, abans cada dos mesos se li donava antibiòtics, antitèrmics, i seguien amb problemes.

Parles de malalties cròniques, però pot guarir malalties agudes?

Precisament el llibre Primeros auxilios con homeopatía ho tracta. Una de les coses que em va impressionar més quan vaig començar a estudiar-la va ser descobrir que hi ha medicaments homeopàtics efectius independentment del caràcter o la situació vital de la persona. Si tens un cop, àrnica; per a una ferida, calèndula; per a una torçada, Rhus-tox ; per a una cremada, Cantharis ; per a un còlic de ronyó, bèrberis. La primera edició del llibre tenia quatre-centes pàgines, aquesta segona en té més de set-centes.

Caram!

Tracto l'homeopatia per al viatger, per evitar la febre groga i la malària. També en explosions nuclears i accidents radioactius, per reduir la toxicitat del iode radioactiu, del plutoni, de l'urani. Són medicaments que acceleren la desintoxicació orgànica. N'hi ha un de molt curiós, extret d'un arbre que es diu Diospyros kaki , que és l'únic element vegetal que va sobreviure a les bombes nuclears d'Hiroshima i Nagasaki.

Es poden complementar la medicina convencional i l'homeopàtica?

Saber fer un ús racional del millor dels dos sistemes és el que és adequat. Jo utilitzo amb preferència l'homeopatia perquè la domino. L'objectiu es tornar l'autonomia al pacient, que acabi sense dependre de cap medicació, si això és possible. Parlar de l'homeopatia com a contrària a la medicació convencional -o al·lopatia-, ho considero un disbarat.

En homeopatia s'ha de valorar tot encara que el mal estigui molt localitzat?

Sí, hem de valorar els símptomes físics -o locals-, els funcionals -o generals-, i els psicològics. El físic seria el mal d'estómac i el funcional seria la set, la gana, la son, el funcionament de tot l'organisme. Però l'aspecte mental és importantíssim.

Què vols dir?

El caràcter, les tendències i la sensibilitat d'aquella persona fan un perfil determinat que condiciona el remei. Dues dones que tinguin vòmits de l'embaràs, que en obrir la nevera els facin fàstic les olors, poden tenir tres o quatre remeis diferents segons les seves característiques personals i mentals.

L'homeopatia pateix molt intrusisme?

Aquest és un tema molt delicat. N'hi ha per part de persones que s'han format en homeopatia però sense cap formació com a metges, sense uns coneixements bàsics per fer diagnòstics o pronòstics.

Està regulada d'alguna manera o és un desgavell?

A Alemanya els limiten per llei. Tenen límits terapèutics i d'actuació, s'han de sotmetre a la supervisió d'un metge coordinador i responsable. Els heilpraktiker , terapeutes homeòpates que no són metges, només poden actuar en unes patologies determinades.

I al nostre país?

L'anterior consellera de Salut, Marina Geli, va intentar fer una normativa per poder endreçar tot això. Però aquesta proposta de legislar des de la Generalitat va ser rebutjada als tribunals perquè hi va haver una sèrie d'al·legacions, una d'elles la de l'Organización Medicocolegial, que defensaven que ho havia de fer el govern de Madrid. I així estem. Definitivament, s'ha de posar ordre.

stats