03/02/2017

El règim del 78, un sistema polític adulterat

2 min
Dos guàrdies civils, ahir, davant la Torre Mapfre de Barcelona, durant l’operatiu policial.

SubdirectorDe les informacions que van transcendir ahir sobre la trama del 3% destaca el fet que l’últim contracte sota sospita, el dels túnels de la plaça de les Glòries, és del febrer del 2015, just quan el món independentista bullia en el debat sobre la llista única i les eleccions plebiscitàries. Si es confirmessin les sospites dels investigadors, voldria dir que el procés sobiranista no va canviar les arrelades pràctiques de finançament irregular dels partits del règim del 1978. L’alegria amb què els empresaris han pagat religiosament (el patriota Florentino Pérez va ser un dels principals donants de la Fundació Trias Fargas) per optar a una part del pastís de l’obra pública s’ha explicat a bastament en llibres i, sobretot, en interlocutòries judicials. Però el que no s’ha subratllat prou, amagat sota el mantra que “tothom ho fa” o “no es va ficar diners a la butxaca sinó que eren per al partit”, són els efectes per al sistema polític d’aquest flux irregular de diners cap a determinats partits. La conclusió no pot ser una altra que tots els resultats electorals del 1977 ençà han estat adulterats per aquest fet, ja que no s’ha garantit la mínima igualtat d’oportunitats que recollia la llei. Pel que sabem fins ara, a l’espera encara de les pertinents sentències judicials, el PP era una autèntica màquina d’absorbir diner negre procedent de comissions. En un grau menor, el PSOE i CiU també haurien entrat en aquest sistema (i fins i tot el PNB en el seu àmbit). La resta competien en inferioritat de condicions, amb una mà lligada a l’esquena.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Al marge de les responsabilitats penals i administratives, que sempre recauran sobre figures fosques com la del tresorer, cal una reflexió profunda sobre les conseqüències polítiques. Què passa si es demostra que Artur Mas va arribar a la presidència de la Generalitat amb dopatge econòmic? I què passa amb Mariano Rajoy o amb Susana Díaz? El finançament irregular no pot ser mai un delicte menor. És una estafa democràtica amb tots els ets i uts.

stats