La corrupció complica l’estratègia a Rajoy

MadridMariano Rajoy ha convertit l’estabilitat en un mantra que utilitza per pressionar l’oposició perquè li faci la vida més fàcil al Congrés. L’excusa que sense aquesta estabilitat la recuperació econòmica es posaria en perill no només li serveix per intentar seduir els altres partits, sinó també els líders europeus, que veuen en Rajoy un oasi enmig de les aigües cada cop més remogudes de la Unió. Però com si les lleis de la física s’haguessin conjurat contra l’estratègia del president espanyol i el segon principi de la termodinàmica -aquell que diu que tots els sistemes tendeixen a l’entropia (el desordre)- s’hagués acarnissat amb el PP, aquesta setmana s’han succeït les males notícies en el flanc judicial, que amenaça la seva estratègia, la pau interna del partit i, sobretot, la capacitat del PSOE de justificar un acostament al PP, fins i tot en cas de victòria de Susana Díaz en la cursa cap a la secretaria general.

L’empresonament de l’expresident madrileny Ignacio González dibuixa de nou un PP corromput fins a les cotes més altes de poder -com ja van fer els papers de Bárcenas - i revifa el malestar de la ciutadania amb la corrupció política. La citació de Rajoy a declarar com a testimoni pel cas Gürtel el deixa sense possibilitats d’aplicar la recepta habitual d’amagar-se, no dir res i deixar passar el tsunami.

Aquesta setmana ha intentat repetir-la. Tot i que el focus polític ha estat posat en el seu partit, Rajoy només ha respost a les preguntes dels periodistes un dia, dijous, en una atenció als mitjans que amb prou feines va durar un minut. La resta del temps ha defugit la premsa i, fins i tot, ha arribat a tancar actes que havien de ser en obert, com el de partit que va celebrar ahir a Aranjuez. En part, la jugada li ha sortit bé, perquè Rajoy no ha dit ni una sola paraula de González (dijous va parlar només de la seva citació com a testimoni, per dir que hi aniria “encantat” i com li “diguin” els jutges). Però quan sigui citat al jutjat, no tindrà cap altre remei que respondre: de nou, la seva estratègia, en orris.

Díaz, preferida però incòmoda

De moment, el president espanyol ha comptat amb el suport de Ciutadans. Compromesos a aprovar-li els pressupostos, els d’Albert Rivera no han fet sang amb l’operació Lezo, ni tampoc amb la citació als jutjats. Els seus vots semblen assegurats tant a la Comunitat de Madrid, on donen suport al govern de Cristina Cifuentes -gran triomfadora del trasbals en presentar-se com la delatora dels corruptes-, com per als comptes públics espanyols, que hauran de passar el primer filtre del Congrés a principis de maig, amb la votació a les esmenes a la totalitat. I, en aquest tràmit, Rajoy encara no té tancats els suports necessaris, perquè el PNB es resisteix a donar el sí definitiu i el PSOE, concentrat ara en el seu procés de primàries, no pensa jugar aquesta partida.

La visita de Rajoy a Díaz, aquest divendres, va deixar palès que, tot i que la presidenta andalusa continua sent la candidata preferida pels populars per liderar el PSOE, ella tampoc no podrà ser dòcil amb el PP, especialment ara que la justícia els torna a assenyalar com a paradigma de la corrupció. A Sevilla, on Rajoy va anar a commemorar els 25 anys d’AVE, Díaz va mostrar-se dura amb el PP i amb el president espanyol. Necessita fer-ho per desfer-se de l’estigma de ser la candidata que va entregar el partit a la dreta i per no donar munició al seu principal rival, Pedro Sánchez, que continua afilant el seu perfil de garantia anti-PP. I en aquest context la gestora socialista, que dissimula poc la seva preferència per la líder andalusa en la cursa per la secretaria general, també està virant cap a la confrontació oberta amb el PP, una situació que té congelat el Congrés.

Bloqueig socialista

Ho confessava aquesta setmana un dirigent popular, que lamentava la paràlisi a què ha quedat sotmesa la cambra baixa pel procés orgànic socialista. “No podem aprovar res, com a mínim fins al 21 de maig [data de les primàries]”, va afirmar. A partir d’aquesta data, caldrà veure si les aigües de la corrupció s’han encalmat i si un PSOE liderat per Díaz pot aportar estabilitat al govern del PP, o si una victòria de Sánchez o un nou escàndol judicial dinamiten la legislatura.

L’últim flanc en què el rebrot de la corrupció pot fer mal a l’estratègia de Rajoy és l’internacional. Tot i que Europa està ara mateix concentrada en el Brexit i les eleccions franceses, que avui centraran l’atenció, la imatge del president espanyol declarant davant d’un jutge no tindrà un impacte neutral a Brussel·les, on Rajoy ven el mateix discurs de l’estabilitat per promocionar-se.

L’estiu promet ser mogut. Desfilaran per l’Audiència Nacional els principals dirigents del PP de l’era Aznar. Serà una prova de foc per a la capacitat de resiliència de Rajoy, de moment granítica.

González va desviar al PP diners públics

Ignacio González “va sanejar” els comptes del PP madrileny amb diners públics el 2012, quan va ser nomenat president de la Comunitat de Madrid, segons va denunciar davant la fiscalia un ex alt càrrec. Així ho afirma el jutge Eloy Velasco en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe. En aquest document es descriuen els indicis del presumpte finançament il·legal del PP de Madrid a través de l’Agència Informàtica de la Comunitat de Madrid (ICM).

També s’indica que Pablo González, germà de l’expresident, “s’hauria” reunit amb un “secretari d’estat” (sense especificar el departament). La trobada hauria tingut lloc després que tots dos germans parlessin “d’una possible investigació policial”. Fonts d’Interior van reconèixer que va ser amb el secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto.

Al mateix document s’assegura també que l’expresident madrileny va proposar a l’exministre Eduardo Zaplana “muntar una estructura financera” opaca a l’estranger per “canalitzar algun tipus d’operació a mitjà o llarg termini”, segons es desprèn d’una de les trucades punxades per la UCO. A més, també es va descobrir que el jutge investiga una operació del Canal de Isabel II que va tenir un sobrecost de 70 milions en l’època de Gallardón com a president.