Els comuns avalen l’1-O però no creuen que sigui vinculant
El Govern confia a trobar espais per “col·laborar” amb l’espai d’Ada Colau i que participi en el referèndum
BarcelonaEls comuns no es despenjaran del referèndum de l’1 d’octubre. Un cop oberta la via unilateral, la primera presa de contacte ahir entre el Govern i la cúpula de Catalunya en Comú va certificar que la distància entre aquests dos actors encara és gran, però va insuflar esperances a l’executiu sobre les opcions de comptar amb l’espai que lidera Ada Colau de cara a la votació. A la sortida de la reunió entre Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Xavier Domènech i Elisenda Alamany, el diputat al Congrés va insistir en els seus dubtes sobre les garanties del referèndum, que veu a prop de convertir-se en un altre 9-N, però va admetre que els comuns participaran “en qualsevol mobilització a favor del dret a decidir”.
No sempre senzilla, la relació entre el Govern i els comuns és una de les claus els pròxims mesos. L’executiu català -i especialment Puigdemont- vol mantenir a prop un espai que pot ser determinant de cara al nivell de participació en el referèndum i, per tant, per a la seva legitimitat. “Estic segur que trobarem espais necessaris per col·laborar”, resumia Junqueras també a la sortida de la reunió. Per això, i malgrat que Domènech minimitzés la votació de l’1 d’octubre situant-la com una mobilització més, fonts governamentals valoraven ahir amb satisfacció la trobada: “El referèndum és lluny encara, però ha sigut un acostament”.
En aquest intent de buscar la implicació dels comuns -tant perquè participin en el referèndum com pel paper que puguin jugar institucions com ara l’Ajuntament de Barcelona-, el Govern rebia la cúpula de Catalunya en Comú amb l’objectiu de posar llum sobre alguns dels dubtes que planen sobre els preparatius de l’1-O. Després de setmanes reclamant a l’executiu que expliqui amb quines garanties comptarà la votació de l’1 d’octubre, les explicacions de Puigdemont i Junqueras no van acabar de convèncer Domènech, que en sortir de la trobada va concloure que la consulta tal com està plantejada actualment “té més aspecte d’un 9-N que del referèndum que necessita Catalunya”.
Tot i remarcar que la via unilateral no forma part del full de ruta de Catalunya en Comú, Domènech va deixar clar que cal respondre davant del “bloqueig” del PP: “Mai és sobrera una mobilització pel dret a decidir, però l’afirmació plena de Catalunya va més enllà de l’1 d’octubre”, va afegir. Una afirmació per concloure que els comuns avalaran el referèndum sense considerar-lo una votació vinculant, tal com va avançar l’ARA el 31 de maig. Un posicionament idèntic al que defensa la direcció de Podem Catalunya i que les bases de la formació lila van subscriure per un estret marge la setmana passada.
Pressionar l’Estat
La confluència que aplega Barcelona en Comú (BComú), ICV, EUiA i el sector crític de Podem sempre ha reclamat que el referèndum tingui reconeixement internacional, que apel·li a la major part de la ciutadania i que tingui efectes jurídics. Tanmateix, encara que no es compleixin aquests requisits els comuns no giren l’esquena al referèndum. L’interpretaran com un acte de protesta més. Una demostració de força més, en definitiva, per pressionar el govern espanyol a buscar una sortida definitiva al conflicte.
Les declaracions de Domènech arriben dos dies després que l’ARA publiqués una enquesta que revela que els votants de la confluència d’esquerres tenen majoritàriament previst participar en la consulta. De fet, un 55% dels ciutadans que se senten identificats amb els comuns “segur” que votaran i un 17% ho faran “possiblement”. És a dir, el 72% dels simpatitzants dels comuns acudiran a les urnes encara que la consulta no tingui l’aval de l’Estat. Només un 13% dels que s’identifiquen amb els comuns tenen decidit que l’1-O es quedaran a casa i el mateix percentatge encara dubta. En qualsevol cas, el posicionament final de la confluència no es decidirà fins al 8 de juliol, quan la trentena de membres de la coordinadora de Catalunya en Comú acordaran com afronten la cita amb les urnes de l’octubre.
Un posicionament, però, que no implicarà que la direcció es mulli sobre si els seus simpatitzants s’han d’abstenir o votar a favor o en contra de la independència. La cúpula dels comuns preveu donar llibertat de vot, en la línia del que van fer ICV i EUiA el 9-N, tenint en compte la diversitat ideològica dels seus simpatitzants. Una diversitat que va quedar reflectida també a l’enquesta. Un 41% es decanten pel rebuig a la independència, un 35% per votar-hi a favor, un 12% es mostren indecisos i el mateix nombre tenen pensat votar en blanc.
El Govern insistirà durant els 103 dies que queden fins a la votació a intentar situar els comuns al costat del referèndum. La confluència, de moment, s’hi nega, però tampoc es posarà al costat dels que volen impedir que els catalans votin.
Quan Domènech deia que no validaria un nou 9-N
La decisió dels comuns de participar en el referèndum de l’1 d’octubre com un acte de mobilització i protesta però sense considerar-lo vinculant contrasta amb les declaracions que el coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, feia fa només uns mesos. El també líder d’En Comú Podem al Congrés ha anat reiterant fins fa ben poc que els comuns només donarien suport al referèndum si no era un nou 9-N. Sense anar més lluny, en una entrevista a la cadena SER a principis d’any, Domènech va arribar a dir que el 9-N va ser “una mobilització popular absolutament legítima per defensar el dret a decidir, però repetir-la no aportaria res de nou, no és la solució”. Unes paraules que es contradiuen ara amb el posicionament dels comuns, que advoquen per acudir a les urnes per tornar a defensar el dret a decidir.
