Política 03/01/2017

Un assessor del Govern avisa que Catalunya haurà de passar una transició per entrar a la UE

Pau Bossacoma analitza en un estudi què caldria fer per entrar a la Unió Europa en cas d'independència

Ara
2 min
La multitud a la zona de l'Arc de Triomf, a Barcelona, una hora abans de la manifestació de la Diada

BarcelonaSi Catalunya s'independitza d'Espanya podrà formar part de la Unió Europea? La resposta a aquesta pregunta és pràcticament impossible perquè no hi ha precedents. La darrera frase de l'estudi que l'assessor de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern Pau Bossacoma acaba de presentar, sota el títol 'Secessió i integració a la UE', és prou clara: "Catalunya nou Estat de la Unió? 'Terra ignota'".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i això, l'autor analitza diferents casos precedents que es podrien arribar a comparar amb una hipotètica Catalunya independent i conclou que la "solució transitòria" és la més "plausible i raonable". Això implicaria que Catalunya, després de la independència, "no disposaria de drets polítics vinculats a la condició de membre" però "el seu territori i la seva ciutadania seguirien gaudint transitòriament de les llibertats que ofereixen els tractats constitutius".

Bossacoma arriba a aquesta conclusió després d'assenyalar que perquè Catalunya fos "membre de ple dret" necessitaria ser acceptada "per unanimitat" de la resta d'estats, entre els quals Espanya. En canvi, si es pactés una "solució transitòria no necessàriament s’adoptaria per unanimitat. Les diverses possibilitats podrien anar des d’un acord per unanimitat, un acord per unanimitat sense el vot d’Espanya, un acord seguint les majories requerides en cada àmbit competencial, unes decisions descentralitzades en cada àmbit material corresponent o, fins i tot, un no-fer".

Segons aquesta hipòtesi, després de la independència caldria "elaborar la constitució i constituir els poders de l’Estat català" i, a partir d'aquí, "seguir un procés d’adaptació a les exigències del dret de la UE de cara a sol·licitar la continuïtat o l’entrada a la UE com a membre de ple dret (superant així la mera situació transitòria). L'expulsió directa de Catalunya de la UE, segons l'autor, no seria una opció justa: "Un nou Estat esdevingut d’una secessió democràtica respecte d’un estat membre que quedés automàticament fora de la UE seria una mena de sanció europea a les aspiracions secessionistes".

Els casos "inspiradors" que han permès a Bossacoma arribar a aquesta conclusió són la unificació d'Alemanya, la independència d'Algèria respecte de França, el retorn del Sarre per part de França a la República Federal Alemanya, l’autonomia de Grenlàndia respecte de Dinamarca i el cas de Xipre.

stats