El Constitucional anul·la la resolució del referèndum del Parlament

MadridL'onada de decisions judicials sobre el procés independentista no s'atura. Després del judici del 9-N de la setmana passada i que el jutge dictés l'obertura de judici oral al Suprem contra Francesc Homs pels mateixos fets, aquest dimarts ha estat el torn del Tribunal Constitucional, que ha decidit anul·lar els acords del Parlament que instaven el Govern a celebrar un referèndum d'independència el 2017. El ple de l'alt tribunal estima l'incident d'execució de sentència presentat pel govern espanyol l'octubre passat, només uns dies després de l'aprovació per part de la cambra catalana d'aquests acords, que avalen la via unilateral per fer un referèndum d'independència a Catalunya.

D'aquesta manera l'organisme invalida els acords sobre els quals el govern espanyol va presentar el recurs, que eren les resolucions aprovades a proposta de Junts pel Sí i la CUP, i no les que va posar sobre la taula Catalunya Sí que es Pot, que impulsaven la via pactada amb l'Estat i que no van ser incloses en el seu moment en l'incident d'execució de sentència presentat per l'executiu de Mariano Rajoy.

En concret, el tribunal anul·la el primer punt de l'acord 306/XI del Parlament, titulat "Referèndum, empara legal i garanties" en el qual, entre altres coses es "constata que, en absència d’acord polític amb el govern de l’Estat espanyol, es manté el compromís" de celebració de referèndum, i s'estableixen els límits temporals per a la seva celebració. A més s'insta el Govern a crear diversos grups d'experts, i una cimera amb totes les forces favorables al dret a decidir.

També es tomba l'apartat d'aquest acord que fa referència al procés constituent, en el qual s'insta al Govern a incloure als pressupostos del 2017 una partida per al referèndum.

El tribunal ja té una sentència preparada en què anul·la totes aquestes resolucions, però la farà pública els pròxims dies, segons les mateixes fonts. De moment només s'ha fet públic el sentit de la decisió, tot i que també s'ha comunicat que s'autoritza la Fiscalia a iniciar les accions penals contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ja té un procediment iniciat per haver permès el debat de les conclusions del ple de desconnexió. Aquest mateix dimarts, Forcadell ha explicat als mitjans que ni ella ni cap membre de la Mesa ha rebut cap notificació i no reaccionarà fins que se li hagi comunicat qualsevol novetat sobre el cas.

Ara serà el torn del ministeri públic decidir si amplia el procediment que ja té obert contra la segona autoritat de Catalunya o si prefereix iniciar un nou procediment o simplement continuar amb el que ja segueix. Forcadell ja va declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per aquesta causa, en la qual se li imputen els delictes de prevaricació i desobediència, pels quals es podria veure abocada a una inhabilitació.

A més, el TC també assenyala altres membres de la mesa del Parlament, com Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet (JxSí) i Joan Josep Nuet (CSQP) per permetre la votació de les resolucions.

Els acords del referèndum ja estaven suspesos cautelarment des de desembre del 2016, després que el tribunal acceptés a tràmit el recurs de l'Estat, presentat l'octubre del 2015, però ara el Tribunal ja es pronuncia sobre el fons de la qüestió i els considera inconstitucionals.

D'aquesta manera, al Govern només li queda la resolució de Catalunya Sí que es Pot, que no posava límits temporals al referèndum, a diferència de les de les dues formacions independentistes, que es marcaven el setembre d'aquest any com a data límit.

En tot cas, la portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquest dimarts que la resolució de l'alt tribunal "no altera" els plans de la majoria parlamentària per celebrar el referèndum aquest 2017.

Reaccions al Parlament

Els grups polítics han anat reaccionant al Parlament un cop han conegut la notícia. El primer en fer-ho ha estat C's. El diputat Fernándo de Páramo ha celebrat que el TC torni a demostrar que, en política, "no hi ha privilegis per dir-se Forcadell, Homs o Mas". "Els que judicialitzen la política són els que se salten les lleis. Hi ha molts catalans que estan farts de veure com determinats polítics se salten la llei i com això es fa servir per fer victimisme", ha indicat.

Des de CSQP, el portaveu parlamentari, Joan Coscubiela, ha reiterat el rebuig a la judicialització dels temes polítics i ha fet una crida a "recuperar la política com a espai on es dirimeixen els conflictes polítics". Coscubiela ha subratllat, però, que la resolució sobre el referèndum pactat, impulsada pels 'comuns', no ha estat anul·lada. "Continua viva i, a més de la legitimitat parlamentària, és la base sobre la que s'ha construït un gran consens social polític en el pacte nacional pel referèndum", ha afegit.

Pel que fa a Junts Pel Sí, el portaveu adjunt al Parlament, Roger Torrent, ha criticat "l'enèsim episodi de judicialització de la política" i ha garantit que seguiran amb la idea del "referèndum o referèndum" perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir lliurement el seu futur.