La República d’Antonio Baños i el senescal Junqueras
Barcelona“De vegades estem tan concentrats en el dia a dia del procés que ens oblidem de per què volíem la independència”. Amb aquesta frase Antonio Baños va resumir l’objectiu de La República possible (Ara Llibres), el llibre que ahir va presentar al Museu Marítim de Barcelona al costat d’Oriol Junqueras, el vicepresident econòmic, que ahir copava les portades amb el seu advertiment que si no hi havia referèndum hi hauria DUI.
Després de dos mítings en format presentació de llibre (primer Duran i després Iceta), l’acte d’ahir va ser només això: la presentació d’un llibre. I això que la presentadora, la periodista Gemma Aguilera, es va esforçar de valent per treure’n algun titular. Però Junqueras, amb la lliçó apresa del dia anterior, es va escapolir de l’escomesa: “Creiem que la coordinació entre tots els actors superarà les dificultats per fer el referèndum, bla, bla”. Va recordar que la DUI ja era al programa de JxSí, i en tot cas, per a Junqueras, la pregunta pertinent seria una altra: “Què està disposat a fer l’estat espanyol per impedir el referèndum?” El futbol s’apuntava com la causa més probable de l’escassetat de públic, una seixantena de persones. De figures públiques, també poques: la membre de la mesa del Parlament Anna Simó i el diputat de Junts pel Sí i exlíder de Súmate Eduardo Reyes. De la CUP, ningú.
Duo còmic
L’acte va resultar, però, força entretingut, sobretot perquè els dos protagonistes van exhibir una especial química, amb moments estil Faemino i Cansadocom el de l’inici, quan les interferències del micro produïen aquell xiulet tan desagradable. “Si no sabem ni apagar un micro com volem fer la República?”, deia irònic Baños. “Fixa’t que ho hem arreglat engegant-los tots, cosa que vol dir que si tothom va alhora no hi ha soroll”, responia àcid Junqueras. “Una pluralitat de micros és la millor solució”, reblava l’autor.
En el llibre, Baños repassa els diferents reptes que afrontarà la futura República en àmbits com l’econòmic, l’institucional o la identitat. Per a Junqueras, el nucli de la nova identitat catalana gira al voltant del concepte de dignitat: “La meva opinió compta, ha de ser escoltada”.
Baños, en el paper de provocador, va obrir un debat sobre si el nom oficial havia de ser República Catalana o Catalunya. Junqueras, mirant espantat cap a la zona dels periodistes, es va afanyar a defugir qualsevol polèmica. Agafant aquest fil amb fruïció, Baños va insistir que “el ministre d’economia de la Catalunya medieval era el dàpifer o senescal”. Senescal Junqueras? El vicepresident va recordar que aquest càrrec era ostentat en època del Casal de Barcelona pels Montcada. “I per això hi ha un carrer Montcada en moltes ciutats, perquè tenien una part del patrimoni comtal”.
Sobre el que tothom volia saber -“Hi haurà referèndum?”- només Baños va assajar una resposta: “Quan arribi la independència, Espanya ni se n’assabentarà”.
