Puigdemont demana eines d'estat per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat

BarcelonaSi veus aquest contingut en una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut aquesta tarda al ple del Parlament per donar compte del compliment de la resolució aprovada al ple de la pobresa de fa un any. Després de desgranar tota una bateria de dades, Puigdemont responsabilitza el "dèficit fiscal" del fet que Catalunya no aconsegueixi traduir la seva "capacitat per generar riquesa en un millor equilibri social". Per això, ha justificat la voluntat del Govern de crear un estat independent com una "necessitat per donar resposta a les necessitats bàsiques" de la ciutadania de Catalunya.

"El dèficit fiscal és un dèficit social", ha afirmat Puigdemont, per això el Govern vol dotar-se d'eines estatals per poder "invertir en salut, educació i serveis socials en els mateixos nivells que els països avançats". Un fet que "el dèficit fiscal fa impossible", ha dit. Amb les eines d'un estat, el president de la Generalitat creu que es podrien "garantir les pensions" i complir amb els compromisos en matèria de "dependència i pobresa energètica". De fet, Puigdemont ha explicat que actualment la Generalitat atén un 50% més de persones en situació de dependència, si es té en compte que "l'Estat només aporta el 18% dels recursos en comptes del 50% que hauria de fer arribar". En aquest sentit, Puigdemont també ha retret al govern espanyol que entre el 2010 i el 2015 reduís el finançament en polítiques socials en un "92%".

Puigdemont ha tret pit de les xifres econòmiques del territori català i ha explicat que Catalunya "creix, exporta i atreu inversions". Unes xifres que ha confirmat el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, que ha corroborat i ha deixat clar que "com més gran és la base fiscal, més capacitat tenim per redistribuir la renda".

Una de les fites aconseguides aquest any pel Govern i les entitats socials és la renda garantida de ciutadania. Una prestació que Puigdemont ha qualificat de "pas endavant per donar resposta al segment de població que més pateix". Una idea que també ha subratllat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i ha confirmat que la llei estarà abans de l'estiu per tal de posar-la en marxa el 15 de setembre. Per a Bassa, la renda garantida és una eina per "revertir la situació de vulnerabilitat" que hi ha a Catalunya. Per això, ha demanat responsabilitat a tots els actors socials i polítics per posar-la en marxa.

La consellera de Presidència, Neus Munté, ha explicat que s'han fet set informes de seguiment de les propostes aprovades al ple de la pobresa. De fet, el balanç de Puigdemont arriba un any després del ple de la pobresa que es va fer el març del 2016. A petició pròpia, el president de la Generalitat ha comparegut per informar sobre la situació d'emergència social, la reactivació econòmica i la gestió pública.

L'oposició critica les polítiques del Govern

L'oposició ha criticat les dades que Puigdemont ha fet servir per demostrar que el Govern tira endavant mesures per fer front a la situació vulnerable i de pobresa. La cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha titllat de "triomfalisme econòmic" l'actitud de l'executiu català i ha demanat a Puigdemont que "expliqui el calendari" per aplicar les mesures que es van aprovar en el ple de la pobresa de l'any passat. De fet, ha dit, el "55%" de les propostes acordades el març de l'any passat "no s'han executat". Munté, però, ha assegurat que se n'ha complert un 87%.

Tant Arrimadas com també el líder del PP català, Xavier García Albiol, han criticat que Puigdemont hagi acusat la falta d'inversió de l'Estat per justificar per què encara a hores d'ara hi ha xifres "preocupants" de pobresa. "Volen construir un estat mentre desmunten l'estat del benestar", ha etzibat Arrimadas. Albiol ha posat la "inacció" del Govern com a principal causa perquè no s'ha resolt aquesta situacions de vulnerabilitat. "Per a vostès, la culpa sempre és de Madrid", ha retret a Puigdemont, i l'ha tornat a advertir que "l'aventura rupturista no porta enlloc".

Des de Catalunya Sí Que es Pot, la diputada Marta Ribas, ha advertit al Govern que "no es pot parlar de desenvolupament democràtic sobre una societat fracturada per la desigualtat". I en aquest sentit, ha volgut remarcar "la feina de les entitats" després de retreure a Puigdemont el "cofoisme" amb el qual, ha dit, ha desgranat les dades i les polítiques que fa el seu executiu en matèria de serveis socials. Una tesi a la qual també s'ha sumat el líder del PSC, Miquel Iceta, que ha qualificat de "massa complaent" el discurs de Puigdemont.

Per això, el cap de files socialista ha demanat a l'executiu que calendaritzi les mesures que pretén tirar endavant per posar fi a aquesta situació i ha demanat que posi la pobresa "com a prioritat pel Govern". Això sí, Iceta ha volgut reconèixer la feina de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, en matèria d'habitatge.

Per a la CUP, la diputada Gabriela Serra, tot i apuntar-se a algunes de les crítiques de l'oposició, ha posat les "polítiques neoliberals" com a causa de la situació actual i ha explicat diverses mesures, com la distribució de la riquesa, com a solució. De fet, ha constatat que la renda garantida de ciutadania és "imprescindible, però insuficient", perquè considera que "millora la situació de les persones que pateixen misèria, però no entoma l'arrel del problema".

La reacció de les entitats socials

El president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, ha valorat positivament el seguiment que s'està fent del ple de la pobresa de l'any passat. De totes maneres, ha admès que totes les mesures que s'han explicat no són noves en relació amb el que ja es va presentar fa un mes. Per això, Illa ha demanat "mesures més efectives" que s'avinguin a la situació de "creixement econòmic", perquè han quedat "insuficients". D'aquesta manera, ha demanat que el Govern posi al centre les mesures per combatre la pobresa.

Per la seva banda, la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, ha lamentat que la pobresa energètica "gairebé ni s'ha mencionat". I en aquest sentit, ha criticat que no s'hagi fet referència als convenis "que encara no s'han signat" amb les empreses energètiques ni tampoc als incompliments de la llei 24/2015.