03/03/2017

El Parlament va ignorar el 2003 les irregularitats de Millet

3 min
El Parlament va ignorar el 2003 les irregularitats de Millet

BarcelonaCom pot ser que ningú s’hagués adonat abans que Fèlix Millet feia i desfeia amb diners públics al Palau de la Música des dels anys 80? Aquesta pregunta se la va fer molta gent després que els Mossos escorcollessin el Palau durant hores el juliol del 2009. La Sindicatura de Comptes, però, tenia la consciència tranquil·la. Ells van elaborar un informe sobre els comptes de l’any 2000 del Consorci del Palau de la Música Catalana -era el primer que es feia-, i les conclusions ja advertien sobre moltes de les irregularitats que Hisenda va destapar molts anys després: contractes de serveis sense procediments públics; cap inventari de béns; 180.000 euros sense justificar en els comptes del Consorci; 60.000 euros en hores extres dels treballadors que no van cotitzar; i l’acumulació de molts càrrecs per part de Fèlix Millet sense cap control.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest informe el van aprovar per unanimitat els set síndics de la Sindicatura el juliol del 2002 sense cap esmena. Malgrat les llums d’alarma que va encendre aquell estudi sobre la gestió de Fèlix Millet al Palau de la Música, quan va arribar al Parlament per ser aprovat cap grup polític hi va trobar res que li cridés l’atenció, i va superar el tràmit sense problemes. Vistos els esdeveniments, o bé els diputats no se l’havien llegit, o van decidir mirar cap a una altra banda. Cal dir, també, que el dia que l’informe del Palau va arribar a la comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament, el 25 de febrer del 2003, es van discutir i aprovar 20 informes més.

Cap diputat va alçar la veu

Tot i que el temps era limitat, només dos diputats van fer preguntes sobre el Palau: José Maria Fabregat (PP), que va queixar-se que no era el primer organisme de la Generalitat que no tenia l’inventari dels seus béns actualitzat; i Martí Carnicer (PSC), que volia saber per què el Palau estava pagant un préstec a un 8,5% d’interès si l’any 2000 els interessos eren molt més baixos. “Amb tot el que deia l’informe, i només em van preguntar pel tipus d’interès; ho vaig trobar escandalós”, recorda a l’ARA Montserrat de Vehí, la síndica ponent que va redactar l’informe.

Montserrat de Vehí, la primera síndica dona de la Sindicatura (2001-2007), proposada per Unió, abans havia passat per altres responsabilitats de la Generalitat, entre les quals el de secretària general de Cultura entre el 1984 i 1986. Pel seu càrrec li tocava anar a les reunions del Consorci del Palau de la Música com a representant de la Generalitat. De Vehí ja va intuir llavors que alguna cosa hi feia mala olor, i recorda com, en aquelles reunions, quan ella volia prendre la paraula, Millet li deia: “Nena, calla”. Anys més tard, un dels primers informes que va fer a la Sindicatura va ser el del Palau.

El 2010, quan el cas va esclatar, els diputats van tornar a citar Montserrat de Vehí al Parlament per saber per què el seu informe havia passat desapercebut. “No hi ha explicació, tothom el va trobar bé llavors, però jo sí que em vaig ensumar alguna cosa”, va respondre De Vehí.

Quan la Sindicatura va enviar l’informe dels comptes del 2000 a Fèlix Millet per si volia fer-hi alguna al·legació, la resposta per carta del president del Consorci del Palau, datada a 10 de juny del 2002 i adreçada a la nena De Vehí, va ser: “Prenc nota de les observacions i les solucionarem al més aviat possible. [...] Aprofito l’avinentesa per expressar el meu agraïment pels consells que ens doneu, que, sens dubte, revertiran en una millor gestió per part d’aquest Consorci”. Dimecres que ve es reprendrà el judici amb l’esperada declaració de Millet.

stats