Política 21/08/2014

Els catalanistes valencians, balears i rossellonesos veuen entre la il·lusió i el temor el procés d'independència de Catalunya

Representants de la societat civil catalanista de la Franja, Catalunya Nord, País Valencià i les Illes asseguren que demanarien la nacionalitat a Catalunya si aquesta és independent

Laia Vicens
2 min
Representants de la societat civil catalanista de la Franja, Catalunya Nord, País Valencià i les Illes Balears han participat aquest dijous en una taula rodona sobre la repercussió independentista a la resta de Països Catalans / ACN

Prada (Conflent)Es mouen entre l'esperança de sumar-se al projecte independentista que ha iniciat Catalunya, i el temor d'una reacció dels seus governs que els perjudiqui. Representants de la societat civil catalanista de la Franja, Catalunya Nord, País Valencià i les Illes Balears han participat aquest dijous en una taula rodona sobre la repercussió independentista a la resta de Països Catalans, organitzada a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada (el Conflent). Tots els presents han demanat que, en una eventual Catalunya independent, el nou estat els reconegui la nacionalitat catalana.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Tinc por que si Catalunya s'independitza, nosaltres siguem víctimes d'una pressió més gran per part de l'administració aragonesa", ha reconegut Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga, a la Franja de Ponent, que ha criticat que "des del Principat no s'ha mirat prou els territoris perifèrics".

La por de Ricart és la mateixa que la de Ferran Suay, d'Acció Cultural del País Valencià. "Hi ha gent que és partidària, però que també té por que l'espanyolisme es faci encara més salvatge, que ens maltractin i ens espoliïn encara més", ha explicat.

Malgrat reconèixer que són "minoritaris" als seus territoris, mantenen l'esperança perquè hi ha molt camí per recórrer. "Dependrà de la viabilitat que tindrà Espanya sense Catalunya", preveu Suay. Segons ell, la creació del nou estat català debilitaria políticament Espanya i això podria afavorir el creixement de l'independentisme al País Valencià. "La realitat és dinàmica i les coses poden canviar i poden fer-ho ràpidament", ha assegurat.

Mentre que a les Illes, País Valencià i la Franja temen aquestes pressions, el professor emèrit de la Universitat de Perpinyà Joan Becat veu optimista la posició que prengui França sobre el procés d'independència. "Mai s'ha fet res a Europa que França no hagi acceptat", ha recordat Becat, i ha explicat que els interessos econòmics francesos "van lligats a la salut econòmica" de Catalunya, i que les dues economies tenen "molts tractes" que es mantindran. "La posició de França serà determinant per la independència de Catalunya, més que la d'Espanya", ha sentenciat.

Els ponents veuen "el Principat", com anomenen a Catalunya, com el camí que cal seguir. "Algun dia podrem assolir aquesta independència i ser governats per nosaltres mateixos", ha dit Maria Antònia Font, de STEI Intersindical de les Illes Balears, que ha dit que "col·laboren" amb el procés independentista per "ajudar al màxim". "Catalunya ha de ser el cap digne de la 'catalanofonia', com França ho és de la francofonia", ha conclòs Becat.

stats