El PDECat salva per primer cop el govern de Rajoy aquesta legislatura amb la reforma de l'estiba
L'abstenció dels nacionalistes catalans permet la convalidació del decret
MadridEl govern de Mariano Rajoy ha aconseguit un dels seus propòsits aquesta legislatura: guanyar una votació gràcies a la unió de tot l'arc de la dreta al Congrés, sumant els partits nacionalistes i independentistes, una manera de demostrar la geometria variable del vot a la cambra baixa. Feia setmanes que el PP assegurava que comptava amb l'aval del PDECat per tirar endavant la polèmica convalidació del decret de l'estiba. I avui l'acord s'ha consumat. Els vuit diputats del PDECat s'han abstingut en la votació i han permès a Rajoy estalviar-se una altra gran derrota, com la del març, quan el PP es va quedar sol en la defensa del decret. Així, fins a 174 diputats hi han votat a favor (PP, Ciutadans i PNB), 165 en contra (PSOE, Podem, ERC, Compromís, Bildu, Coalició Canària i Nova Canàries) i els 8 del PDECat s'han abstingut.
El ministre de Foment, Ínigo de la Serna, s'ha mostrat "satisfet" per l'acord amb el PDECat i ha "valorat" que la formació hagi "actuat en defensa de la necessitat d'atendre les institucions catalanes i l'estabilitat dels ports catalans". "Estem satisfets amb l'actitud negociadora i confio que en d'altres assumptes del meu departament també hi hagi motius per arribar a altres acords", ha afegit en declaracions a la premsa després de la votació.
Però el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va més enllà i considera que el canvi d'actitud dels nacionalistes catalans suposa un punt d'inflexió en la relació amb l'executiu espanyol, un inici de desgel que portarà a més acords després també dels canvis en la direcció del PDECat a Madrid arran de la inhabilitació de Francesc Homs -Jordi Xuclà n'és el coordinador, i Carles Campuzano, el portaveu al Congrés-. Des del PDECat, en canvi, asseguren que es tracta d'un fet aïllat i que s'han abstingut per demostrar el seu "compromís amb Europa". "No estem en cap canvi d'estratègia o de disposició política, sinó en l'exercici de les nostres responsabilitats com a diputats catalans", ha assegurat Campuzano, que ha recordat que votaran en contra dels pressupostos generals de l'Estat i que dimarts van dir sí a la reprovació del ministre de Justícia, Rafael Catalá; el fiscal general de l'Estat, i el cap d'Anticorrupció.
La mediació del PDECat
Però si una cosa és clara és que el PDECat ha estat vital, en tots els sentits, per poder convalidar el segon decret de l'estiba, que el consell de ministres tot just va aprovar divendres passat. El diputat Ferran Bel ha negociat durant les últimes setmanes amb De la Serna i la ministra de Treball, Fátima Báñez, els grans canvis -fins a cinc- del nou decret. També el PDECat ha parlat directament amb els estibadors i amb la patronal, com reconeixen totes dues parts. Segons Units Podem, De la Serna ha utilitzat el partit català per fer de mediador i estalviar-se parlar amb els treballadors.
Fa dues setmanes fonts del PDECat asseguraven a l'ARA que el govern espanyol no havia mogut ni un dit per parlar amb els estibadors, i reconeixien que des del minut u el PP els estava sondejant. Però que si s'acabaven abstenint era per complir amb una sentència europea i vetllar per l'estabilitat dels ports de Barcelona i Tarragona.
Trencament de la unitat d'acció a Madrid
Amb l'estiba, ERC i el PDECat han tornat a trencar el seu compromís d'unitat d'acció a Madrid des de les eleccions del 20-D. Els dos partits, però, no ho han vist amb mals ulls. El PDECat ha assegurat que des de fa setmanes ERC coneix les negociacions i els republicans han celebrat els canvis en aquest segon decret però que no podien avalar-lo si els treballadors no hi estaven d'acord. "Aquest decret és molt més adequat als interessos dels treballadors; ens n'alegrem i ho valorem molt", ha dit el diputat d'ERC Jordi Salvador durant el debat a l'hemicicle. "Però ens mantenim en el 'no' com a mesura de pressió al govern espanyol", ha afegit fornit amb una samarreta on s'hi llegia "T'ESTIBO molt".
El punt més crític en les diferències en la unitat d'acció entre ERC i el PDECat al Congrés va ser al desembre, quan a última hora els republicans van accedir a votar a favor de la proposta de crear una comissió d'estudi del referèndum a la cambra baixa. Era una promesa electoral del llavors portaveu del PDECat, Francesc Homs, que el d'ERC, Joan Tardà, havia rebutjat des del principi.
La crisi amb el PP per formar grup propi
La relació entre el PDECat i el PP es va enverinar ja només començar la legislatura, quan alguns diputats catalans van votar a favor del PP en la mesa del Congrés perquè els populars se n'asseguressin el control. Havia de ser una moneda de canvi per aconseguir grup propi a la cambra, però a última hora el PP es va fer enrere per aconseguir el suport de Ciutadans i els diputats del PDECat es van quedar al grup mixt.
