CRISI D’ESTAT
Política 19/02/2017

El cas Nóos i una nova victòria de l’estat de dret

L’absolució de la infanta està degudament motivada

Marc Molins
2 min
El cas Nóos i una nova victòria de l’estat de dret

Doctor En Dret i Advocat PenalistaTal com el coneixem en els nostres dies, l’estat de dret és una forma d’organització en virtut de la qual l’estat es governa per un sistema de lleis escrites i d’institucions que s’ordenen entorn a una norma fonamental: la Constitució.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’origen històric de l’estat de dret rau en la voluntat de la ciutadania de limitar el poder dels seus monarques, establint uns límits derivats del reconeixement de la sobirania popular. En aquest escenari, en la mesura en què la justícia deixa de ser una prerrogativa divina que s’administra per part dels reis i de les autoritats eclesiàstiques, l’estat de dret necessita envoltar-se d’uns professionals independents i imparcials, cridats a administrar-la: els jutges.

La funció jurisdiccional es porta a terme d’una forma adversarial o, cosa que és el mateix, confrontant dues postures contradictòries que s’envolten de proves i d’arguments tècnics tot suplicant que les elevin a la categoria de veritats legals. En un escenari com aquest, resulta materialment impossible que una sentència generi una satisfacció unànime, atès que sempre trobarem un litigant que haurà estat vençut i que no haurà vist acceptades les seves pretensions.

En tot cas, del que no hi ha dubte és que amb total independència del seu encert o desencert ontològic -pretensió que s’escapa, de molt, de les limitacions inherents a la funció d’enjudiciar-, cada sentència representa l’atorgament d’una resposta legal i motivada al conflicte sotmès a la consideració del tribunal i, en la mesura en què la decisió jurisdiccional s’accepti i es respecti, la solució d’un problema.

Tracte de favor a la infanta?

La sentència del cas Nóos ha obert en la ciutadania un debat molt interessant vinculat, de forma primària, a valorar l’encert o el desencert de l’absolució de la infanta Cristina, i, en segon lloc, a la sospita que darrere de l’absolució hi pugui haver un tracte de favor cap a ella o, cosa que és el mateix, un trencament del principi d’igualtat davant la llei.

Pel que fa al primer punt, el que es refereix a la pretesa igualtat de tots els ciutadans davant la llei, és evident que això no és més que una quimera. A diferència del que alguns puguin pensar, les desigualtats no venen donades pel tracte que es dispensa cada dia per part dels jutges i magistrats a cada ciutadà, sinó per una qüestió molt més peregrina vinculada a la capacitat de cada individu de destinar més recursos materials, tècnics o humans a imposar la seva tesi. Tal com succeeix en altres àmbits com la sanitat, l’educació el lleure... també la justícia és permeable a aquests condicionaments.

Pel que fa al segon punt, el de l’encert o el desencert de l’absolució, personalment em resulta indiferent. Més enllà de les discrepàncies personals que pugui tenir en la forma de plantejar la defensa, el que és evident és que l’absolució de la infanta Cristina és el resultat d’un debat legal -amb totes les garanties- que s’ha desenvolupat de forma exitosa per a ella i que ha culminat amb una sentència degudament motivada o, cosa que és el mateix, amb una nova victòria de l’estat de dret.

stats