L’any de la revolta democràtica
El 2015 marcarà si el setge de Podem al bipartidisme espanyol altera el vigor del procés sobiranista
BarcelonaEl president espanyol, Mariano Rajoy, s’ha esforçat en les últimes setmanes a vincular el 2015 amb el concepte de recuperació econòmica. “La crisi ja és una història del passat”, va afirmar Rajoy l’11 de desembre en una trobada empresarial a Madrid, una frase que va generar crítiques de l’oposició i, fins i tot, incomoditat en el PP. Conscient que hem entrat en un any electoral -amb dues cites segures, l’una al maig i l’altra cap a finals d’any; a l’espera del que passi a Catalunya amb les plebiscitàries-, l’executiu dels populars ho fia tot a la bandera de la recuperació per mantenir l’hegemonia electoral a Espanya. Però més que l’any en què es farà el tomb a la crisi, el 2015 s’endevina com l’exercici en el qual es traslladarà a les urnes la desafecció cap al model institucional sorgit de la Transició. Podem amenaça de trencar el bipartidisme a l’estat espanyol -així ho albiren almenys el reguitzell d’enquestes sorgides en els últims mesos-, un fenomen polític alimentat pels estralls de la crisi i l’impacte de la corrupció, un dels substantius més utilitzats el 2014.
Mentre Espanya es prepara per a un any de sacsejada a les urnes -el líder de Podem, Pablo Iglesias, vaticinava aquesta setmana que l’avançament electoral a Grècia, on les enquestes situen Syriza com a força guanyadora, era el preludi d’un canvi en cadena a Europa-, Catalunya enfoca un any clau per al sobiranisme. Al davant hi té el repte de vehicular la mobilització ciutadana viscuda el 9-N, que va superar les previsions més ambicioses, també del Govern. Però el procés català, de pronòstic incert, haurà de conviure amb les turbulències que es viuran a l’Estat. Les forces partidàries de l’estat propi aspiren a evitar els danys col·laterals del debat obert a Espanya i miren de trobar el desllorigador que els permeti concretar el trànsit cap a la independència, un estadi en el qual ja s’ha anat situant un ampli sector de la ciutadania. El 9-N va generar unes expectatives que de moment encara no s’han situat al calendari. L’escenari de xoc amb l’Estat ara es complementa amb una falta d’entesa entre les forces sobiranistes pel format dels comicis i el full de ruta cap a l’estat propi.
El calendari català
Les plebiscitàries, el moment de la veritat del procés sobiranista
Mentre CDC i ERC busquen la resolució a la incògnita de les plebiscitàries -si són abans o després de les municipals-, la societat civil continua reclamant eleccions anticipades de manera immediata. Ho va verbalitzar la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, en una entrevista dilluns a l’ARA: “Ja vam dir que consideràvem el 9-N la primera volta d’unes eleccions, ara falta la segona volta i no es pot fer gaire lluny de la primera”. L’ANC, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència han exercit de mediadors, com en la discreta cimera de dissabte passat, per fer cristal·litzar aquesta segona volta del 9-N. El president de la Generalitat reclama una llista unitària per enfilar en 18 mesos el camí cap a un nou estat, mentre que Oriol Junqueras entén que la majoria sobiranista en una convocatòria plebiscitària -uns comicis que serien constituents d’aquest nou estat- serà més àmplia amb la fórmula de llistes separades.
La negociació està encallada i el calendari del 2015 és complex. Mas insta ERC a refer la unitat per no debilitar el procés i recorda que té la clau de l’avançament electoral, mentre Junqueras pressiona per la data. Els republicans empenyen perquè la cita amb les urnes sigui en el primer trimestre de l’any. Tot i les manifestacions públiques del president, no serà fàcil que Mas esgoti la legislatura fins al 2016 -en minoria i sense suports estables al Parlament-, mentre a l’Estat el 2015 es consoliden altres debats, com el que catalitza Podem, decidit a posar data de caducitat en les eleccions generals -cap al novembre- a les opcions polítiques que s’han alternat al poder des de la Transició.
Pressió a l’establishment
La sacsejada de la primavera, preludi del cop al bipartidisme
Mentre l’independentisme ha ocupat la centralitat de la política catalana contemporània, a l’Estat ha emergit una nova esquerra fornida per la desafecció a la política tradicional, que ha presentat una esmena a la totalitat a l’actual sistema de partits i també a l’economia de mercat. Les enquestes vaticinen que Podem redefinirà el mapa bipartidista quan arribin les eleccions generals a finals d’any, però les municipals i autonòmiques del 24 de maig poden ser el preludi d’aquesta explosió de l’ statu quo. Podem aspira a irrompre amb força als Parlaments autonòmics i, tot i que no es presentarà amb la seva marca a les municipals, està construint estructura orgànica en gairebé 800 municipis de l’Estat per fer-se un lloc als ajuntaments de les principals ciutats, ja sigui amb llistes d’agrupacions d’electors o integrant-se en d’altres candidatures, com Guanyem a Barcelona, també amb bones perspectives electorals.
La cita del maig servirà per calibrar l’empenta de la nova esquerra, que pretén convertir-se en un tsunami a les generals. L’aparició de Podem amenaça de contenir el progrés d’IU a les urnes, en procés de regeneració interna per bastir nous lideratges i amb una càrrega ideològica comuna a la formació de Pablo Iglesias. Però també està en perill el pes d’UPyD, que sembla haver perdut la bandera de la regeneració a Espanya i també la condició de frontissa.
Confluència o destorb
L’efecte de Podem en la fortalesa del sobiranisme és una incògnita
El procés sobiranista coincidirà en el temps amb el setge de la nova esquerra a l’establishmenti ara mateix resulta agosarat pronosticar quines conseqüències tindrà aquest solapament. La confluència de moviments de canvi a Catalunya i Espanya pot alimentar la mobilització de l’electorat, amb l’objectiu comú de reformular l’autonomisme de regust anacrònic, però des de sectors del sobiranisme ja s’han encès les alarmes pel destorb que pugui generar Podem. L’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) li atorgava entre 9 i 11 diputats al Parlament i la victòria en les generals a Catalunya. Iglesias, que diu que no reconeix Artur Mas com a interlocutor, sap que pot esgarrapar vots sense assumir cap compromís en clau sobiranista. La seva defensa del dret a decidir ha quedat diluïda amb el lema de decidir per canviar-ho tot. En el viratge cap a l’electorat socialdemòcrata, el partit d’Iglesias calcula les incomoditats del debat sobiranista davant d’un PP que ja ha plantejat la unitat d’Espanya com un dels eixos programàtics d’aquí a les municipals. Arrenca el 2015, l’any de la revolta democràtica.
