ENTREVISTA
Política 18/10/2016

Baltasar Garzón: “Rajoy havia de saber alguna cosa de la Gürtel, no era algú que passava per allà”

EXJUTGE DE L’AUDIÈNCIA NACIONAL

i
Antoni Bassas
4 min

BarcelonaLa publicació del l’autobiografia Baltasar Garzón, en el punto de mira (Planeta) ha tornat a situar el jutge Baltasar Garzón en el primer pla i l’ha dut de visita a Barcelona.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Llegim al llibre que està inhabilitat fins al 2021. Com ho porta?

Fins al 14 de maig del 2021, sí. Ho porto bé. No és còmoda la situació de sentir-se inhabilitat durant un temps tan llarg. I sobretot tinc la convicció de no haver comès cap acte delictiu.

¿Ha perdut la fe en la justícia espanyola?

No. Jo crec en el sistema judicial espanyol però no estic d’acord amb aquelles resolucions, ni amb les causes que les van motivar. Quan parlo de la caça no em refereixo només a la justícia i als processos judicials, sinó també a tota la dinàmica que es va generar des del PP i des d’un determinat sector de la premsa, perquè es van concatenar una sèrie d’activitats que es van anar transmetent en accions judicials i, finalment, en una sentència.

Pitjor, perquè això vol dir que no existeix la separació de poders.

Sí que existeix. Tot i que hi ha persones en diferents poders que fan tot el que poden perquè no existeixi. El que és pitjor per a mi en una democràcia és la submissió d’un poder a un altre, la ingerència.

Imagino que deu estar ocupat amb la promoció del llibre. Deu haver llegit el que està dient Correa aquests dies al judici del cas Gürtel.

He sentit alguna cosa, sí.

¿S’hauria de cridar a declarar Aznar o Rajoy?

El tribunal ha dit que de moment no, però jo he dit que si fos l’advocat del PP hauria aconsellat que hi anessin voluntàriament.

Per què?

Perquè crec que com a responsables màxims d’aquesta estructura que està sent acusada com a responsable a títol lucratiu, algú hauria de sortir i dir que no és veritat o que no va ser així. Donar unes explicacions.

Què pensa quan veu el PSOE preparant-se per investir Rajoy?

Em preocupa. Molt. Donar suport a aquesta opció com una possibilitat de regeneració em sembla gairebé un impossible. Per a mi l’abstenció no és el mecanisme perquè hi hagi una regeneració. El mecanisme, en la meva opinió és un govern de progrés amb forces com el PSOE, C’s i Podem.

El problema és el PP o és Rajoy?

No ho sé. Un partit és un nervi de la societat democràtica, però els partits necessiten obertura, portes obertes, sistemes diferents. Ningú és imprescindible enlloc i, per descomptat, qui avui ocupa la màxima responsabilitat, en els temps en què això [Gürtel] succeïa no passava per allà. Alguna cosa havia de saber.

Què va pensar quan va sentir Felipe González dient que Sánchez l’havia enganyat?

Pedro Sánchez ha tingut una postura molt clara i bel·ligerant davant del PP. Ha mantingut els postulats del comitè federal i, per tant, crec que és honorable en aquest sentit. I el que ara decideixi el PSOE, si es fa dins de les estructures de la formació política, doncs endavant. Una altra cosa és que jo ho comparteixi. Jo no estic dins del partit però em preocupa que aquest PP sense una regeneració interna després de tot el que està passant sigui el que ens governi quatre anys més.

La fiscal general va ordenar querellar-se contra la presidenta del Parlament. A Espanya, en absència de violència i en democràcia, ¿no es pot parlar de tot?

No és raonable solucionar problemes polítics que tenen un abast molt gran amb l’arma de la justícia penal. Aquí hi ha una cosa molt més profunda i, agradi o no, hi ha una situació que, per la incapacitat política de diàleg de determinats líders, i específicament del govern espanyol, ens ha fet arribar a un punt d’inflexió greu.

Li he de preguntar per Terra Lliure. El Tribunal Europeu de Drets Humans va constatar que s’havien rebutjat totes les peticions d’administracions de proves.

Estic d’acord amb el que va dir la sentència del TEDH. Va dir que no hi havia hagut tortures. Això cal dir-ho ben clar. I, en segon lloc, va dir que no s’havien esgotat les investigacions corresponents. El jutge competent per investigar les suposades tortures no va esgotar tots els mecanismes. Els metges forenses van emetre un dictamen i és veritat que jo vaig dir que, d’acord amb el metge, no apareixien indicis suficients en aquell moment. Des de llavors s’ha denunciat i s’hauria hagut d’investigar, sí. I no només en el cas de Terra Lliure.

¿Té la convicció moral que no hi va haver tortures?

Vaig rebre denúncies de tortura i vaig investigar-ho. Ara bé, la convicció que jo puc tenir és que hi va poder haver insuficient investigació per determinar si hi va haver maltractament o tortura. I ho he reconegut. Però el que no puc reconèixer ni assumir és la imputació que jo no vaig investigar. L’hi asseguro. I a més crec que ho he demostrat en l’exercici de la meva professió, que la tortura l’he investigada. I els GAL els vaig investigar. I vaig iniciar moltes investigacions que em van comportar molt de cost personal. Per què no havia de fer-ho en això?

stats