28/10: Ningú al seu lloc
UN DELS PRINCIPALS problemes de la vida pública espanyola és que sovint les institucions no saben estar al seu lloc. Algunes que tenen per funció arbitrar sense decantar-se entre posicions i interessos contradictoris -i per tant han de preservar una imatge de neutralitat- acaben sortint del seu terreny natural i esdevenint jutge i part. No és tan sols la política. Aquesta setmana ha passat en el futbol. Hi ha un debat esportiu sobre si els jugadors del Barça es van passar en la celebració del gol de la victòria a València o sobre si la directiva del València va estar al seu lloc escalfant la seva afició durant el partit. Però més enllà de l’esport, hi ha un problema de fons sobre cultura pública quan el president de la Lliga de Futbol, Javier Tebas, antic militant de Fuerza Nueva, pren partit contra un equip de la lliga que ell mateix presideix. I quan el Comitè de Competició, després de multar simbòlicament el llançament d’una ampolla al camp, comença a fer sermons sobre el comportament dels jugadors del mateix equip. Tebas i el Comitè de Competició no saben quin és el seu lloc o prefereixen ocupar-ne un altre. Els àrbitres es posen samarreta de hooligans. El Comitè de Competició s’assembla cada vegada més al Constitucional.
