20/06/2017

21/6: Nació com a animal de companyia

1 min

SEGUR QUE tots recorden l’anunci. Jugant a un joc de taula, per no fer enfadar un participant que s’emprenya fàcilment, la resta decideixen acceptar pop com a animal de companyia. Ara, si al jugador irascible se li acudís dur un pop a casa per fer-los companyia, sortiria per la finestra. S’acceptava la paraula, però no el fet ni les seves conseqüències. Doncs el PSOE ha fet el mateix en dir que Catalunya és una nació però que això no té cap efecte pràctic ni polític. No hi ha sobirania. Accepten nació com a animal de companyia. Òbviament, això és una enredada. D’entrada, correspon a un concepte antiquat, com si ser una nació no tingués res a veure amb la voluntat dels que en són nacionals, com si fos un títol que atorga un jurat a base de complir mèrits històrics, lingüístics o geogràfics, quan allò que més configura una nació és la voluntat de ser-ne. Encara més: una comunitat és una nació precisament quan fa allò que el PSOE li nega: voler actuar com un subjecte polític. Voler triar el seu futur (sigui quin sigui: la independència, la dependència, la federació...). Ets una nació quan vols decidir. Que et diguin que ets una nació però que no pots decidir és com acceptar que un pop és un animal de companyia però menjar-te’l a la gallega.

stats