13/06/2017

14/6: D’això no n’hi ha

1 min

QUAN LA CASTRACIÓ de l’Estatut aprovat en referèndum va reobrir l’antic debat sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, hi havia en catàleg molts models teòrics de relació, generats al llarg de l’últim segle. Era com si al bar cadascú demanés el que li vingués de gust: autonomia, concert econòmic, federalisme, independència, assimilació, confederació... Han passat uns anys i l’evolució de la societat catalana i, sobretot, l’immobilisme de l’Estat han fet que al bar no hi hagi de tot. Coses que alguns demanaven no són a la carta. No vol dir que no fossin bones. Simplement, no n’hi ha. I quan en un bar no tenen ben bé el que vols has d’acabar triant entre allò que tenen, encara que sigui amb resignació. En aquests moments diria que només hi ha dos productes a la carta: fer un estat independent o deixar les coses tal com estan (amb risc de recular en l’autogovern). Certament, molta gent podria voler una altra cosa. Però no hi és. Per tant, faci el que faci, triarà entre el que hi ha. Els qui entre el que hi ha prefereixen la independència votaran al referèndum. Els qui prefereixen que tot es quedi tal com està tindran tres opcions: la més democràtica, votar no ; també democràtica, abstenir-se; l’altra, impedir a tothom que voti.

stats