20/06/2017

La societat catalana mai ha estat equidistant amb el terrorisme

2 min

Ara fa 30 anys ETA va cometre el seu atemptat més sagnant, el de l’Hipercor de Barcelona. Hi van morir 21 persones, atrapades per l’infern de foc provocat per un vehicle amb 200 quilos d’explosius. Aquella matança va suposar un abans i un després dins del món abertzale, però també en la percepció que des de Catalunya alguns sectors socials tenien de la lluita armada basca. A molts els va caure la bena dels ulls sobre l’autèntica naturalesa de la violència etarra.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van demanar ahir perdó a les víctimes per si no s’havien sentit prou acompanyades per les institucions. El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va recalcar que no es podia ser “equidistant entre víctimes i botxins”. No és clar que volgués llançar una acusació sibil·lina contra la societat catalana, però que quedi clar que Catalunya no ha estat mai equidistant davant la violència etarra. De fet, es tracta d’un dels territoris més maltractats per ETA, amb massacres com la de Vic o l’assassinat d’un polític tan valorat com Ernest Lluch, que va ser respost amb una multitudinària manifestació. Després d’Hipercor, el suport que Herri Batasuna havia obtingut a Catalunya (40.000 vots a les eleccions europees del 1987) es va volatilitzar i Terra Lliure va entrar en fase de dissolució. Una altra cosa és que la societat catalana tingués una percepció diferent del conflicte basc i reclamés abordar-lo amb diàleg polític, com va fer la periodista Gemma Nierga.

El procés sobiranista fa gala precisament d’un pacifisme extrem, que crida l’atenció fora de les nostres fronteres. Ni un vidre trencat en mobilitzacions de centenars de milers de persones. Per això tampoc és afortunat comparar la lluita contra ETA amb el procés català, com va fer ahir Puigdemont. L’existència de víctimes mortals obliga a anar especialment amb compte a l’hora de barrejar segons quins temes.

Trenta anys després d’Hipercor, ens hem de felicitar per la derrota d’ETA i perquè a Catalunya no hagi arrelat la temptació violenta. I reconèixer i donar escalf als nostres ciutadans que van perdre, de forma absurda i injusta, un ésser estimat en aquell conflicte. El seu capteniment, tan diferent del de l’AVT espanyola, ha de ser un exemple per a tothom.

stats