28/10/2016

Lluites compartides

2 min

Potser ja sabeu que Òmnium Cultural ha posat en marxa una campanya que porta el nom de Lluites compartides. Es tracta, ras i curt, de recordar, subratllar i celebrar les tantíssimes vegades que, en aquest país, diverses persones han unit forces per aconseguir un objectiu. El país s’ha construït a base d’establir confiances, teixir complicitats i treballar colze a colze. Tots ho sabem i, tanmateix, és molt recomanable que ara, en un moment decisiu, ens aturem a assenyalar-ho.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tots recordem alguna d’aquestes lluites en primera persona, ja sigui per haver-hi participat o per haver-ne rebut les conseqüències en positiu. Veïns lluitant per una escola bressol al barri, joves defensant l’objecció de consciència en contra del servei militar, moviments ciutadans per defensar un edifici singular, un paisatge, una persona. Lluites obreres, veïnals, locals, culturals. Tantes, tantíssimes lluites.

Què voleu, si una de les mostres de cultura popular que més i millor ens representa són els castells, en què persones de tota cultura i condició barregen suors per construir una torre humana que s’enfili cada vegada més amunt? Els castells, aquest col·lectiu al qual et pots afegir amb l’única condició de voler fer-ho. D’estar disposat a ajudar i a fer pinya. Res més.

I recordeu també que, durant dècades -i espero que encara ara-, la majoria de les nostres criatures han entrat al món de la lectura de la mà d’aquella colla que organitza un zoo per recollir diners i pagar el viatge d’en Pitus al país on l’han de poder curar de la seva malaltia!

Així, amb en Pitus i companyia, hem après que compartir un objectiu, treballar al costat d’altres persones a favor d’alguna cosa bona (o en contra d’una de dolenta), és la millor recepta per afavorir la cohesió. I la lluita compartida és el millor antídot per a les rivalitats i les petites misèries que entorpeixen el progrés d’un país.

Tots ho hem experimentat: dels projectes comuns en sorgeixen amistats que duren tota la vida. Felicito amb entusiasme el creador de la campanya, la persona que va tenir la pensada del títol, tots aquells que la tiren endavant i que hi participaran.

En aquest punt de partida en què som ara podem i ens cal mirar enrere per veure tot allò que hem aconseguit. I, sobretot, constatar que només hem avançat quan hem sumat esforços, sense mirades de reüll ni condicions.

stats