02/06/2017

Una sessió sobre Barcelona World

3 min

La setmana passada una sentència d’un jutjat d’instrucció de Tarragona va donar la raó a uns treballadors dels hotels de Port Aventura que reclamaven una millora salarial. Aquest fet m’ha portat a la memòria una reunió que vaig mantenir fa un parell de mesos sobre el “Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou”, que és la denominació actual (i suposo que provisional) del projecte que coneixíem com a Barcelona World: el macroprojecte d’oci situat al costat de Port Aventura i que promouen CaixaBank i la Generalitat amb el suport entusiasta, entre d’altres, de l’Ajuntament de Tarragona.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Anem a pams.

Port Aventura és una empresa important que dona feina a moltes persones i que, en raó de la seva activitat, està subjecta al conveni col·lectiu de l’hostaleria i el turisme. És responsabilitat dels poders públics vetllar per aquesta subjecció; no debades la Constitució espanyola estableix, en el seu article 37.1, que “La llei garantirà [...] la força vinculant dels convenis”.

Ara bé, Port Aventura va subcontractar certs serveis -com el de bugaderia- a una filial d’una empresa encara més gran, Acciona. Acciona Multiservicios havia organitzat l’aprovació d’un “conveni col·lectiu” de centre de treball d’acord amb el qual els salaris dels seus treballadors són molt inferiors al que estableix el conveni col·lectiu de l’hostaleria i el turisme. Com que l’última reforma laboral ha establert que “la regulació de les condicions establertes en un conveni d’empresa tindran prioritat aplicativa respecte del[s] conveni[s] sectorial[s]”, Acciona estava pagant als seus treballadors un 40% menys del que haurien cobrat si, fent exactament la mateixa feina, haguessin estat en nòmina de Port Aventura. De fet, el que estava fent Acciona Multiservicios comença a ser pràctica corrent en el sector hoteler català, i si l’empresa ha perdut aquest litigi ha estat perquè els advocats dels treballadors han estat capaços de trobar, en aquest cas concret, una escletxa.

Anem ara al projecte del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou.

Aquest projecte va ser aprovat a finals de l’any passat, i, donant compte d’aquesta aprovació, el conseller Rull va declarar que “aquest és un projecte que dona oportunitats a la gent”, que el Govern “aposta perquè Catalunya es converteixi en un referent en la indústria del turisme” i que, un cop a ple rendiment, donaria feina a entre 2.000 i 4.000 treballadors directes.

Fa unes setmanes se’m va demanar que mantingués una entrevista amb tres consultors americans contractats per preparar una de les ofertes per al concurs de gestió del Centre Recreatiu. Es tractava de gent competent i anaven al gra. Volien conèixer la percepció política del projecte i volien idees per millorar la seva oferta.

Els vaig dir que el projecte té el suport de l’establishment polític i econòmic, però que el turisme comença a ser qüestionat per una part creixent de la població (que ja és majoritària a la ciutat de Barcelona) perquè els seus avantatges no semblen compensar els inconvenients que ocasiona. Que les zones més turístiques de Catalunya, com el mateix Salou, estan molt congestionades, però no són pròsperes. Que hi ha molta sensibilitat sobre la qualitat dels contractes laborals, i que el del sector turístic és especialment precari. Que precisament el turisme no aporta prosperitat perquè paga poc. La meva recomanació va ser que la seva oferta inclogués el compromís que tots els treballadors, directes i subcontractats, rebrien un salari mínim decent. Van entendre el raonament, es van mostrar interessats per la proposta i me’n van demanar concrecions.

Ignoro per a qui treballen els meus interlocutors, i ignoro si inclouran el compromís que els vaig suggerir. En canvi, sé positivament que això és l’únic que faria que el projecte ajudés a la prosperitat de la zona i “donés oportunitats a la gent”.

Està molt bé que un projecte creï “entre 2.000 i 4.000 llocs de treball”. Està molt bé. Però si per crear-los cal pagar-los sous de 800 o 900 euros, com estableix el conveni col·lectiu d’Acciona Multiservicios, més val no ser “un referent en la indústria del turisme”. França i Àustria són referents del turisme, i cap treballador a temps complet no hi cobra res semblant.

No sé si l’oferta inclourà o no el compromís que els vaig suggerir. N’estaria segur si, en comptes de tractar-se d’un suggeriment meu, es tractés d’una exigència continguda a les bases del concurs. I com que no tinc motius per dubtar de la sinceritat del conseller Rull, no sé entendre per què no s’ha previst exigir-ho. ¿El concurs podria quedar desert? Aleshores és que la seva realització té interès privat, però no és d’interès públic.

stats