Un exemple per a Espanya
Al cap i a la fi, les dificultats que demostra la gent del PP (polítics, creadors d’opinió i assimilats) per comprendre la realitat sobre la concentració popular de dilluns en suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau són comprensibles per simple comparació. Als judicis contra càrrecs i dirigents seus, les concentracions a les portes dels jutjats acostumen a ser molt més austeres, d’unes poques dotzenes de persones a tot estirar, i els eslògans que s’hi estilen també són força diferents: “Lladres!”, “Xoriços!” “Pocavergonyes!”, “A la presó!”, i altres missatges d’aquest tenor. Per això consideren del tot impossible que quaranta mil persones es mobilitzin un dilluns al matí en suport a un expresident i dues exconselleres, si no és a canvi d’un dia lliure, una excursió en autocar i un entrepà. Tot i que, si és per capacitat de mobilització, el PP no hauria de posar-se gelós, tractant-se com es tracta d’un partit que ha arribat a obtenir vots de ciutadans difunts.
Aquest fenomen dels morts que voten el PP ha succeït, en alguna ocasió i sense anar més lluny, a les Balears, on la població en general ha rebut aquests dies amb un badall de rutina la nova i enèsima petició de pena de presó contra l’expresident Jaume Matas per part de la Fiscalia Anticorrupció. Cinc anys de presidi, en concret, pel rosari també sabut de delictes habituals: frau, prevaricació, falsedat i malversació de cabals públics, entre d’altres, en un cas conegut com a Over Marketing, que també per variar té a veure amb el finançament irregular del PP (allò que Bárcenas, en una incommensurable troballa poètica, va definir recentment com a “comptabilitat extracomptable”) i que presenta com a convidat estrella el gran José María Rodríguez, en aquella època conseller d’Interior i secretari general del partit, i ja imputat en una altra causa per corrupció policial a Palma. Per a ell, la Fiscalia demana cinc anys més de presó. No cal dir que això no fa més que agreujar la ja prou negra situació judicial de Matas, i que invalida per complet la seva pretensió d’arribar a un pacte global amb el fiscal sobre el conjunt de la seva frenètica carrera delictiva. Catalunya té un expresident amb problemes amb la justícia espanyola, i les Balears en tenen un altre: ho veuen, com la justícia espanyola no està polititzada?
Ja soc conscient que tornar a parlar de Matas fa més mandra que caure d’esquena, però potser convé subratllar que la seva sola figura (un delinqüent que ha estat ministre i president dues vegades d’un govern autonòmic) seria suficient per causar un terrabastall dins qualsevol partit pertanyent a un sistema polític mínimament normal. Que una de les causes per les quals se li demana presó és el cas Nóos, que implica directament la Corona espanyola. I que Mariano Rajoy, en una insòlita efusió de sinceritat, va elogiar Matas proclamant en públic: “Ha fet amb les Balears el que volem fer amb tot Espanya”. Paraules profètiques d’un campió de la democràcia, actualment en lluita contra el totalitarisme imperant a Catalunya.
