La salut

Historiadora De L’art I De Les ReligionsEn els nostres dies, on tot valor apareix com a relatiu, l’aproximació al concepte de salut pren una decisiva importància en els diversos aspectes de la vida humana. Actualment, la salut és un concepte amb prou feines intel·ligible. Això fa que, amb la relativització dels valors -especialment aquells que més directament es relacionen amb la salut-, correm el perill de desembocar fatalment en un ús impropi de tota funció natural.

La paraula que a l’antiga Grècia s’utilitzava per referir-se a la salut ( holon ) es relaciona etimològicament amb la idea de totalitat. Aquesta mateixa relació semàntica es torna a trobar en l’escolàstica llatina amb l’ús del terme integritas, saludable i complet. La salut era representada per la mentalitat grega com el resultat d’una perfecció, on cadascuna de les parts ocupa el seu lloc respectiu dins d’un conjunt al qual no li falta res. L’organisme trobava la seva salut en donar a cadascun dels òrgans la seva funció particular i intransferible. L’ésser humà, assegurant-se la correcta salut, assegurava “mímicament” la salut del cosmos sencer, resultat de l’analogia existent entre el microcosmos i el macrocosmos. La salut, així entesa, hauria d’incloure el medi ambient i la naturalesa amb tot el seu conjunt d’ecosistemes i d’espècies, cosa que donaria lloc a l’ecologia i a la salut mediambiental. D’altra banda, la salut aplicada a l’àmbit purament humà hauria d’incloure tots els aspectes de la persona, no solament l’aspecte físic i corporal, sinó el mental, el social, l’econòmic, el polític, l’espiritual, etc.

Segons l’OMS, “la salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”. Així doncs, estar sa no és senzillament no patir cap malaltia, sinó gaudir d’un equilibri i harmonia, d’una certa integritat i plenitud que involucri les diferents dimensions de la nostra persona i la nostra vida.