04/02/2017

La resposta justa

2 min
Mas, Ortega i Rigau són tres valents que s’hi juguen molt, per les seves conviccions.

JUSTÍCIA. “Tractant-se dels aparells de l’estat espanyol, tota prudència és poca; tractant-se de la lluita contra la corrupció, tota insistència és imprescindible”, diu David Fernàndez en el seu últim article a l’ARA. Ell està més legitimat que ningú per sostenir aquestes dues premisses sense ombra de contradicció. Demà, David Fernàndez s’estarà manifestant per la llibertat d’Artur Mas i altres responsables del 9-N, però també forma part de l’acusació popular en el cas Palau, que afecta molt directament el partit d’Artur Mas. Davant dels esdeveniments d’aquests dies, la immensa majoria dels sobiranistes catalans poden experimentar ràbia, indignació o tristesa; però no se sent en fals. Perquè una de les seves motivacions és construir un estat -i un sistema judicial- més net, més efectiu i amb més responsabilitat. Una república que faci por als corruptes. Si alguna cosa s’ha posat en evidència en els últims anys és que la justícia espanyola està massa lligada als interessos del govern, és massa inoperant davant dels flagrants indicis de guerra bruta, és massa còmplice davant dels xous mediàtico-policials oportunament encabits en el calendari polític. Però aquestes evidències no poden ser, per al sobiranisme, el fonament sobre el qual edificar castells de fum: la independència no és una vacuna contra la corrupció. Un estat no ens farà automàticament més honestos. Assumir això no afeblirà el Procés; el farà més madur i més realista.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

DEMÀ. Així veurem demà gent del PDECat, però també d’ERC, de Demòcrates, de la CUP, dels comuns, d’EUiA fent costat a tres dirigents de l’antiga CiU processats per convidar la gent a votar. Mas, Ortega i Rigau són tres valents que s’hi juguen molt, per les seves conviccions. Ara bé, molts dels que aniran a donar-los escalf, si bé desconfien dels tribunals espanyols, desitgen igualment que la corrupció catalana sigui erradicada i castigada en la seva justa mesura, sense que importi el color polític dels implicats. I això fa forta la societat catalana, davant dels caragirats d’aquí que volen aprofitar la cridòria per fugir d’estudi. I ens fa forts també davant dels cínics d’allà, que pretenen desacreditar tot un moviment ciutadà, impecablement net i democràtic, aplicant temporitzadors a la justícia, salpebrant sumaris i informes, barrejant innocents amb culpables, demanant a la fiscalia que afini el que desafina, i ves a saber quantes coses més.

Tota prudència és poca, tota insistència és imprescindible. La solidaritat de demà no aigualirà l’exigència futura. “Ser dels bons -diu l’escriptor Rafel Nadal- no et converteix automàticament en bo”. Haver estat dirigent de CDC -podríem afegir- no et converteix automàticament en corrupte. Cada acció ha de tenir la precisa resposta que mereix, encara que les bones accions i les dolentes se solapin en un mateix col·lectiu o en una mateixa persona. Hem de saber, com el Brutus de Shakespeare, ser justos administrant les nostres emocions. “Com que Cèsar m’estimava, el ploro. Com que era valent, l’honoro. Però com que era un tirà, l’he mort”.

stats