02/02/2013

Un problema senzill

4 min

Aquí al departament d'experts i comentaristes dels Estats Units ens ocupem d'un munt de problemes difícils en què les dades són contradictòries i totes les opcions són dolentes. Però el problema de la immigració és un descans que s'agraeix: les dades són aclaparadores. Ni tan sols cal que el pobre expert recorri a l'argument humanitari que la reforma migratòria seria una gran victòria per a la dignitat humana. Els arguments econòmics, malgrat la seva fredor, ja són prou convincents.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Segons el resum d'una investigació duta a terme per Michael Greenstone i Adam Looney, del projecte Hamilton, hi ha un 30% més de probabilitats que els immigrants posin en marxa noves empreses que no els nord-americans autòctons. Tenen més probabilitats d'obtenir patents. Una quarta part de les noves empreses d'alta tecnologia amb vendes superiors al milió de dòlars també han estat fundades per persones d'origen estranger. Segons un estudi realitzat per Madeline Zavodny, professora d'economia a l'Agnes Scott College, per cada 100 nous treballadors d'origen estranger actius en l'àmbit de la ciència i la tecnologia es generen 262 llocs de treball addicionals per als autòctons. Gràcies al treball de baixa qualificació dels immigrants baixa els preu dels aliments, l'habitatge i l'atenció a la infància, alhora que puja el nivell de vida i hi ha més dones que es poden permetre treballar fora de la llar.

La segona conclusió és que moltes de les pors associades a la immigració, inclosa la immigració il·legal, són fruit de l'exageració.

Els immigrants s'estan assimilant força bé. Gairebé tots els fills dels immigrants procedents de l'Àfrica i l'Àsia parlen anglès, com també ho fan més del 90% dels fills d'immigrants llatinoamericans. Potser és desproporcionat el nombre de nous immigrants que, al començament, treballen en el sector de la construcció i la indústria alimentària, però els perfils laborals dels membres de la segona i tercera generació difereixen poc dels de la població autòctona. Els immigrants, inclosos els sensepapers, no són antisocials. Són molt menys propensos que els autòctons a acabar a la presó o en hospitals psiquiàtrics.

Els immigrants, legals i il·legals, no representen cap sagnia per al pressupost federal. És cert que els estats i municipis han de gastar diners per educar-los de petits, però el que paguen en impostos al llarg de la vida supera el que reben en prestacions socials. Segons l'Oficina de Pressupost del Congrés, el fet de donar als actuals immigrants il·legals accés a la ciutadania augmentaria els impostos que paguen en 48.000 milions de dòlars, alhora que pujaria en 23.000 milions el cost dels serveis públics que fan servir, amb la qual cosa quedaria un excedent de 25.000 milions de dòlars.

Probablement, els immigrants ni tan sols fan baixar el sou dels nord-americans escassament qualificats i més vulnerables. El 2007, l'últim cop que va haver-hi un gran debat sobre la immigració, els economistes es van mostrar dividits sobre aquest punt. Un grup, que aplicava una determinada metodologia, va concloure que la immigració afectava d'una manera insignificant el salari dels treballadors poc qualificats. Un altre grup, que feia servir una altra metodologia, va arribar a la conclusió que el sou d'aquests treballadors sí que es veia greument perjudicat.

Com explica avui Heidi Shierholz, de l'Economic Policy Institute, els avenços metodològics fan pensar que és poc probable que el sou dels treballadors poc qualificats es vegi greument afectat per la immigració. Perquè al final resulta que els treballadors immigrants no sempre competeixen directament amb els autòctons i, en alguns casos, fins i tot fan pujar de categoria alguns d'aquests autòctons, que passen a ocupar llocs de treballs on fan falta més competències comunicatives.

Shierholz ha descobert que, entre el 1994 i el 2007, la immigració va fer que, en total, els salaris dels nord-americans pugessin una mica (3,68 dòlars per setmana). Va fer baixar molt poc (1,37 dòlars per setmana) el sou del homes nord-americans que no havien acabat els estudis secundaris. I va fer pujar una mica més (4,19 dòlars per setmana) el salari de les dones que havien abandonat els estudis secundaris. L'argument que la immigració perjudica els treballadors poc qualificats és cada cop menys convincent.

Com que la immigració és tan atractiva, la majoria de països es disputen el triomf en la cursa global pel talent. Aquests últims 10 anys, el 60% d'estats han pres mesures per incrementar o mantenir l'arribada d'immigrants, sobretot dels més qualificats.

Els Estats Units estan perdent aquesta cursa. Ens veiem a nosaltres mateixos com un país d'immigrants, però la proporció de població nord-americana nascuda a l'estranger és més o menys la mateixa que la d'Alemanya i França, i està molt per sota dels dos estats d'immigrants que més bé se n'han sortit en aquest tema: el Canadà i Austràlia. A més, els nostres immigrants estan molt menys preparats que els acollits pel Canadà i Austràlia. En conseqüència, segons la Kauffman Foundation, que estudia la iniciativa empresarial, el nombre de noves empreses d'alta tecnologia fundades per immigrants s'ha estancat.

La primera gran conclusió de tot això és que, tenint en compte el probable bloqueig de la reforma tributària i la reforma fiscal, la reforma migratòria és la millor oportunitat per promoure el dinamisme econòmic dels EUA. Hauríem de regularitzar la situació dels il·legals que tenim al país, crear un sistema jurídic per als treballadors poc qualificats i modular les actuals propostes de reforma de manera que s'assemblin més al sistema canadenc, que adapta l'admissió d'immigrants als mercats laborals regionals i dóna un tracte preferent als treballadors molt qualificats.

La segona gran conclusió és que, si aquest any no som capaços d'aprovar una llei, la veritat és que, vista l'aclaparadora força dels arguments, com a país som un cas perdut d'allò més patètic.

stats