28/06/2017

La política fiscal com a instrument per aconseguir una societat millor

2 min

En la teoria econòmica es considera una externalitat negativa l’efecte indesitjat que comporta la producció o el consum d’un bé que té conseqüències en l’entorn, sense que l’empresa productora pagui per això. L’exemple clàssic és l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera, per la qual la fàbrica no paga res ni ho repercuteix en el preu final dels seus productes. Un instrument de què disposen els governants per combatre-ho és la política fiscal, amb la qual poden gravar aquestes externalitats. En el cas precisament de les emissions de gasos, segons l’Agència Europea del Medi Ambient cada any moren a Europa 430.000 persones de manera prematura per la contaminació atmosfèrica. L’últim gran estudi de l’ISGlobal demostra que les ciutats podrien posposar el 20% de morts prematures anuals amb una millor planificació urbana i del transport. Prohibir l’entrada dels vehicles més contaminants per incentivar l’ús del transport públic pot ser una solució. Una altra mesura és l’adoptada per la Generalitat, que posarà un impost sobre les emissions de CO 2 dels vehicles, l’any 2018 per als cotxes i el 2019 per a les motos. La Generalitat ja fa uns anys que aposta per la fiscalitat verda, però no està gaire desenvolupada a Espanya, on només representa l’1,6% del PIB, mentre que a Europa és el 2,4%.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un altre greu problema de salut pública és l’obesitat. La Generalitat va ser pionera a implantar un impost a les begudes ensucrades a l’estat espanyol. Ahir Coca-Cola va anunciar que reduirà un 12% el sucre en les seves begudes durant els pròxims 3 anys. L’anunci va en la línia del que va fer la patronal europea Unesda, que al febrer es va comprometre a haver reduït un 10% el sucre de les begudes el 2020. És un exemple de com el fet de gravar una externalitat negativa amb un impost reverteix en una millora.

La patronal espanyola (Anfabra) ha denunciat que l’impost català els discrimina perquè no es graven altres productes ensucrats com la brioixeria industrial. I part de raó tenen. Les administracions han de batallar contra els problemes de salut derivats d’una mala alimentació o de la contaminació i una manera eficient de fer-ho -com s’ha demostrat-és amb la fiscalitat, però ben entesa, a tots igual i sense discriminar.

stats