Tot plegat és una ‘merde’ (segons la reina d’Espanya)
“Sabem qui ets, saps qui som. Ens coneixem, ens respectem i ens estimem. La resta, merde ”.
Són paraules que no necessiten explicació, perquè ja han fet història. Més que res, perquè les adreçava la reina d’Espanya a un presumpte delinqüent fiscal fa tot just un parell de mesos, tot i que ara oficialment ja no són amics. Ens entristeix que un intercanvi de missatges electrònics hagi malbaratat una amistat tan sòlida i tan bella, però hem d’admetre que el fet que la reina Letícia consideri que tots els seus súbdits, començant pels periodistes del suplement LOC del diari El Mundo, i acabant per vostè i per mi mateix, no tinguem més dignitat que un vulgar cagarro, ens resulta desconcertant. Es veu que, per tal de superar l’estadi merament fecal de l’existència, a ulls de la nostra estimada monarca és necessari que disposis d’una targeta opaca amb la qual t’hagi fos més de trenta-quatre mil euros. Això sí que infon respecte, i la resta és una tifa.
La vida d’un súbdit del Regne d’Espanya està plena de sorpreses, entre les quals s’inclou que una reina que no vols, regnant sobre un estat al qual no vols pertànyer, et digui que ets una merda, mentre tu li pagues (agònicament, amb els teus impostos) el seu salari i el tren de vida que porten ella i la seva distingida família, que per cert no tenen res de merdosos.
A fi de ser sincers, hem de dir que entenem la reina Letícia. Després d’una nit sense dormir, i sobretot si no tens assegurada la subsistència de la teva família i la teva pròpia, és lògic que sota la dutxa diguis allò de “collons, quina merda”. I si tens un sogre que es veu obligat a abdicar després de protagonitzar diversos escàndols amb elefants africans i fulanes aristòcrates europees, a més d’un cunyat i una cunyada asseguts davant de la barra de la justícia per un comportament que s’assembla curiosament a la delinqüència més descarada, a més d’un nebot capaç de disparar-se un tret de bala a un peu amb la mateixa mala sort que, segons diuen, al seu avi se li hauria escapat un altre tret de bala contra un seu germà; si es té en compte tot això, no deixa de ser explicable que acabis recalant en expressions escatològiques, com ara dir que els espanyols en general som identificables amb un excrement d’origen animal o humà, això no ho sabem.
Això sí, si em permeten fer un moment de Jaime Peñafiel, adduiria només que a la reina (o exreina, que em faig un embolic) Sofia de Grècia no se li hauria escapat mai públicament un exabrupte d’aquesta categoria. No perquè no pensi que els espanyols i la vida en general siguem una merda (també deu tenir els seus motius per opinar tal cosa), sinó perquè, a més de fer la pinta de no saber engegar un mòbil ni de participar en cap xarxa social, l’esposa de Joan Carles també sembla mínimament responsable del seu paper institucional, que a ulls d’alguns és penosament masclista però que existeix, com també existeix el de la reina Letícia, que opina que vostè i jo som el testimoni d’una trista descomposició estomacal. Li diríem a la reina, amb tota cortesia, una dita força freqüent a Mallorca, on ja no existeix el títol dels ducs de Palma, quan algú precisament la caga: “Només xerra de merda qui en va ple”.
