La pitjor ombra d’una mala presidència

FINS QUE NO HI HAGI una sentència judicial, Sandro Rosell és innocent dels càrrecs que se li imputen, i a aquestes altures tenim prou exemples de com hi ha espectaculars actuacions policials, sobretot a Catalunya, que no comencen fins que els operadors de televisió no han premut el Rec. Però (sí, esclar que hi ha un però) les acusacions de blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal són d’una preocupant gravetat, sobretot en el cas d’algú que va arribar a la presidència del Barça presentant-se com el portador d’una alenada de regeneració ètica en la vida del club, com la versió presentable i educada d’una gestió moderna i jove, apresa a les escoles de negocis, que el laportisme ja no podia encarnar perquè perdia les formes massa sovint. Una presidència que no va aconseguir unir el club i que, amb un final precipitat i no explicat, no podia tenir pitjor epíleg.