06/06/2016

Pressupostos: no perdem credibilitat

4 min
Pressupostos: no perdem credibilitat

La problemàtica oberta al Parlament per la falta de suport de la CUP als pressupostos presentats pel govern català ha tornat a demostrar que la majoria parlamentària independentista trontolla. A l’hora d’escriure aquest article encara no se sap si hi haurà acord per poder-los aprovar o no, però voldria destacar certs perills que amenacen el procés arran d’aquesta inestabilitat i que no s’han d’ignorar, tant si finalment hi ha acord com si no.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El fràgil equilibri entre les formacions polítiques que componen Junts pel Sí i les seves contínues desavinences amb la CUP comporten un desgast enorme des d’un punt de vista social. La ciutadania, en lloc d’estar il·lusionada amb la creació d’un estat independent i d’un futur millor, ha d’estar preocupada perquè no sap si el full de ruta que s’havia traçat per arribar a la independència arribarà a bon port. No s’entén que una força minoritària com la CUP condicioni tot el procés i no respecti la voluntat de la majoria representada per Junts pel Sí. És cert que aquesta formació no té majoria absoluta al Parlament i que, per tant, necessita el suport dels anticapitalistes, que és l’altra força política clarament independentista, i que la negociació entre els dos grups parlamentaris forma part del joc democràtic. Cal preguntar-se, però, fins a quin punt s’ha de cedir a les exigències dels cupaires si comporten que es comenci a posar en dubte la credibilitat del procés o la seguretat jurídica dels ciutadans. Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar.

Fins ara el procés independentista català, si bé no ha experimentat el suport explícit dels governs europeus, almenys pot dir-se que ha estat respectat, i que la petició d’un referèndum d’autodeterminació s’ha vist amb certa simpatia. Principalment, pel fet d’estar legitimat de base per un moviment social molt majoritari, totalment cívic i pacífic. Les grans manifestacions de les diades han donat la volta al món i han despertat admiració. Tot aquest actiu, que és molt valuós per al reconeixement extern del procés, se’n pot anar en orris si se cedeix a algunes de les reivindicacions de la CUP.

L’exigència dels anticapitalistes de fer un pressupost que no compleixi l’objectiu de dèficit és una mesura que pot restar credibilitat en l’àmbit europeu. És veritat que l’objectiu que fixa el govern espanyol per a les comunitats autònomes és injust. Massa baix per al volum i naturalesa de les seves despeses, majoritàriament en serveis de l’estat del benestar. Fins i tot l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) ha manifestat que, enguany, l’objectiu de dèficit per a Catalunya en lloc del 0,7% del PIB hauria de ser de l’1%.

No obstant això, el problema és que, si s’incorre en un dèficit superior al fixat pel govern espanyol, no hi ha mitjans per finançar-lo. Cal recordar que actualment la Generalitat només es pot endeutar amb l’estat espanyol, ja que no té accés als mercats financers. En conseqüència, es depèn de la voluntat estatal a l’hora de finançar el dèficit.

D’altra banda, Espanya ja està molt desprestigiada a escala europea per haver incomplert els objectius de dèficit reiteradament i alhora haver abaixat els impostos. A més, el president Rajoy promet que seguirà fent-ho si pot seguir en el govern després de les eleccions del 26-J. Cal evitar que se’ns fiqui al mateix sac dels països incomplidors del sud d’Europa. Com deia el professor Andreu Mas-Colell el diumenge 29 de maig en aquestes mateixes pàgines, referint-se als països europeus, “ens agradi o no, ens vigilen”. Per tant, perdrem credibilitat si abandonem la disciplina fiscal, una disciplina que hem de compartir amb Espanya i que per aquesta raó ja està qüestionada.

També cal anar amb compte a l’hora d’incrementar la pressió fiscal, com ara l’IRPF a les rendes altes, si no està molt justificat. Pot tenir com a efecte que alguns ciutadans arribin a la conclusió que la independència és cara, i se’n perdrien partidaris. Un altre perill és ressuscitar els tributs suspesos o anul·lats pel Tribunal Constitucional, ja que en cap moment es pot posar en risc la seguretat jurídica dels ciutadans.

En aquest sentit, per raons de seguretat jurídica tampoc ha arribat encara l’hora de “desconnectar” de l’estat espanyol en certs àmbits, o d’incrementar-hi la conflictivitat, com proposa la CUP. No es pot córrer el risc que l’Estat actuï contra Catalunya suspenent l’autonomia o amb més impugnacions del Tribunal Constitucional. Si Catalunya vol ser un estat independent és possible que un dia hagi de desconnectar unilateralment d’Espanya. Però aquest gest només el podrà fer si està legitimat per la força d’una gran majoria de vots que s’hi mostrin favorable, i aquest últim pas encara no s’ha fet. Hi ha una majoria independentista al Parlament per portar el país cap a la independència, però la desconnexió amb Espanya s’ha d’acabar de rubricar mitjançant un referèndum o, com a mínim, amb l’aval de l’aprovació de la Constitució del nou estat. Per tant, abans d’acceptar certes condicions per aprovar el pressupost, val més que el govern el prorrogui.

stats