29/01/2017

El nou ordre de Trump

3 min
Una imatge de la tanca que blinda la frontera dels Estats Units ben a prop de la ciutat mexicana de Tijuana .

MENTIDA. El nou equip de premsa de la Casa Blanca ha introduït un nou concepte per explicar la realitat. És la idea dels “fets alternatius”. Si les seves versions de les protestes als aeroports dels Estats Units i de la quantitat de públic que va assistir a la presa de possessió de Donald Trump no acaben de quadrar amb les dades empíriques, i si tampoc ho fa el seu discurs sobre la nefasta situació econòmica del país, això no vol dir que ells menteixin sinó que en tenen una versió diferent. La seva. La que alimenta la seva retòrica, tensiona el seu electorat i explica el món de la por, la ràbia i el desencantament que els ha portat al poder.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El món de Trump té els seus propis bons i dolents. Un món que assenyala amb arbitrarietat els ciutadans de set països de majoria musulmana que, cínicament, relaciona amb una suposada amenaça terrorista als Estats Units. Criminalitza unes nacionalitats i no unes altres (on té negocis personals). Sanciona poblacions senceres. Vincula procedència, religió i terrorisme. Construeix una realitat alternativa emparant-se, suposadament, en els atemptats de l’11-S, on no es penalitza, però, cap ciutadà d’Egipte, l’Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs (les nacionalitats dels autors dels atacs del 2001). Sobreactuacions i mentides. Un relat sobre presidents expeditius, immigrants sospitosos, poders de veto i històries de por, que el sistema judicial i de contrapoders nord-americà haurà de desconstruir.

TRANSICIÓ. Des de la primera setmana com a president, Trump ha començat a desplegar la doctrina de l’“Amèrica primer”. Els Estats Units reneguen d’un ordre mundial que ells mateixos van dissenyar i han anat readaptant a les seves necessitats. Occident dominava aquest món. Era el seu terreny de joc, convençut -després de la caiguda del Mur de Berlín- que no hi havia alternativa possible. Però aquest món està en qüestió. Com la política de comunicació de la Casa Blanca, també té una versió “alternativa”.

“Els països occidentals tenien els valors però no tenien estratègia i això va crear un buit polític que ha acabat omplint Rússia”, explica una politòloga experta en l’Europa de l’Est. Hi ha un nou ordre que s’explica en discursos alternatius, en contorsions de la veritat, amb l’aplicació de mesures arbitràries i amb nous antagonistes. Però aquest encara no és el nou ordre global. La mentida no és el model, és el mitjà. El populisme és l’estratègia. La fatxenderia i el desafiament, l’estil que impera.

“El poder autocràtic requereix la degradació de l’autoritat moral, no pas la captura de superioritat moral, ni la reivindicació del dret de jutjar el bé i el mal, sinó la derrota dels principis morals com a tals”, escrivia la periodista russoamericana Masha Gessen al New York Review of Books. Per això la veritat es converteix en un objectiu superflu.

ALTERNATIVA. Fa molt més d’una dècada que diplomàtics asiàtics ja menystenien Occident com a model. Les noves potències econòmiques van aprendre a separar l’economia de mercat de les reformes democràtiques. Però és la retòrica de Donald Trump i el desencantament dels europeus amb el seu projecte d’unió política el que fa que avui molts d’aquells països descreguts de les lliçons occidentals se sentin vindicats. Només unes hores després de la victòria de Donald Trump, el novembre passat, un dels estrategs del Front Nacional francès sentenciava al seu Twitter: “El seu món s’ensorra. El nostre es comença a construir”. Aquell “seu” apuntava directament cap a un ordre que tenia com a centre de tot els Estats Units.

Ara Washington es retira. El nou inquilí de la Casa Blanca assegura que ja no vol ser al cor d’aquest nou ordre global. La idea d’Occident es transforma, com fa temps que ho han començat a fer els equilibris mundials. Les grans institucions de governança global necessiten repensar-se. Els antics aliats que s’independitzaran de l’ombra del gran germà nord-americà hauran de trobar el seu propi lloc. I Trump es pot convertir, de cop, en una oportunitat. En el recordatori permanent dels límits de la democràcia i en l’esperó per aferrar-se al model del poder tou i la cooperació internacional.

stats