Un èxit de manifestació que és un potent missatge als dirigents europeus
Els carrers de Barcelona van viure ahir la principal manifestació a favor de l’acollida de refugiats que s’ha viscut a Europa i al món des de l’inici de la crisi ara fa dos anys. Unes 160.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, van respondre a la crida de la campanya Casa Nostra Casa Vostra, subscrita per més de 800 entitats, i van enviar un potent missatge a les consciències dels governants europeus que, amb poques excepcions, no han sabut estar a l’altura de les circumstàncies en una crisi humanitària de gran magnitud molt lligada a la guerra de Síria.
L’èxit de la convocatòria deixa en evidència aquells que posaven en dubte la capacitat de mobilització de la societat catalana més enllà de la qüestió nacional, i subratlla el seu caràcter cívic, solidari i inclusiu. Una nova lliçó, en tot cas, que es produeix en un moment especialment important en el debat sobre l’acollida de refugiats. Les ordres executives de Donald Trump per tancar les fronteres a persones de determinats països musulmans, la incertesa dels immigrants (i els ciutadans europeus) a la Gran Bretanya del Brexit, l’amenaça de l’extrema dreta a Holanda, França i fins i tot Alemanya dibuixen un panorama ben desolador a curt termini. La confusió interessada que fan alguns entre la figura del refugiat i la del terrorista islàmic ha calat en les societats occidentals. Aquesta és la gran victòria dels Donald Trump, Marine Le Pen, Frauke Petry o Geert Wilders.
Molt més a prop, la indolència del govern espanyol amb la crisi dels refugiats resulta indignant, com si no l’afectés. Una pancarta de la manifestació d’ahir instava a recordar l’exemple d’Argelers, el camp de refugiats de la Catalunya Nord on van ser amuntegades milers de persones en condicions infrahumanes l’any 1939.
L’executiu de Rajoy amb prou feines ha acollit un miler de refugiats, un 6% del total compromès, i ha posat en marxa un sistema d’atenció que ignora el territori i les ONG especialitzades. A l’altre extrem, ajuntaments i governs autonòmics com el de Catalunya s’ofereixen per acollir més persones sense rebre altra resposta que la que recorda que les competències són de l’Estat. Els manifestants d’ahir mostraven la seva impotència davant d’aquesta situació ben kafkiana: qui vol acollir no pot i qui pot no vol.
