28/5: El retorn del clàxon

TRADICIONALMENT, quan viatjaves per Europa en cotxe senties molt poca gent que toqués la botzina. Per contra, en la circulació de moltes ciutats fora d’Europa, anant cap al sud, el clàxon és omnipresent: per avisar, per renyar, per protestar, per saludar... Aquí diria que havíem anat adoptant els estàndards europeus i la botzina havia gairebé desaparegut dels nostres hàbits de conductors. I em fa l’efecte que el clàxon ha tornat, en paral·lel a altres fenòmens diguem-ne de meridionalització dels nostres carrers. No tan sols aquell toc de botzina si trigues més de tres mil·lèsimes de segon a arrencar quan el semàfor s’ha posat verd. Uns clàxons més aviat irats de bronca o de protesta. Deu haver-hi causes diferents. Han canviat els conductors. La circulació urbana se’ns ha complicat perquè hi ha molts cotxes i hi ha ciutats amb voluntat de fer-la complicada. Però diria que, sobretot, s’ha posat en crisi, ha perdut crèdit (s’ha desacreditat), aquell estàndard de civisme de model europeu que fa uns anys volíem que avancés i ara sembla que no ens importi que reculi. Quan circulin pel carrer d’una de les nostres ciutats, parin l’orella. Tornaran a sentir força clàxons. I ens hi hem avesat prou per no sentir-los si no ens hi fixem.