La justícia investigarà la guerra bruta de Fernández Díaz contra el procés
El 10 de desembre del 2014 el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va negar en seu parlamentària la informació publicada per l’ARA uns dies abans en el sentit que el polític català havia creat una unitat policial específica per lluitar contra el procés sobiranista. “Vostès veuen persecucions fins i tot en somnis”, va dir Fernández Díaz visiblement molest davant la pregunta del diputat Feliu Guillaumes. Doncs bé, dos anys i tres mesos després la justícia ha anunciat que investigarà si l’ex número dos de la Policia Nacional, el comissari Eugenio Pino, va fabricar proves falses en el marc de la investigació contra els Pujol.
El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va fer ahir un dur escrit en què denunciava que la policia no ha pogut acreditar l’origen d’un USB amb el qual es pretenia involucrar en el cas un germà de l’exconseller Felip Puig. L’instructor considera que Pino va ordenar a un dels membres del seu gabinet, Bonifacio Díez Sevillano, que entregués a la UDEF el dispositiu per després adjuntar-lo al procés judicial. Per això els acusa de prevaricació, fals testimoni o frau processal. “Ha existit un risc rellevant que documents d’origen desconegut acabessin incorporant-se a la causa”, diu el jutge. De la Mata fins i tot demana al ministeri que investigui si s’han de prendre mesures disciplinàries contra aquests dos policies o retirar-los condecoracions.
Fernández Díaz sempre ha negat el que ara és una evidència, que existia una operació de guerra bruta contra el procés, i ha defensat tant Pino com el comissari José Manuel Villarejo. De la mateixa manera, Mariano Rajoy sempre ha justificat el seu amic personal i fins i tot pretenia que fos president de la comissió d’exteriors del Congrés (ara ho és de la comissió de peticions). L’oposició ha forçat la creació d’una comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya davant la qual Fernández Díaz haurà de comparèixer.
En realitat, però, qui hauria de donar explicacions i assumir responsabilitats no és Fernández Díaz, que ja està amortitzat, sinó el mateix Rajoy. El president d’un govern que es vanta de complir escrupolosament la llei i resulta que un dels seus ministres de confiança se l’ha saltat alegrement per atacar oponents polítics. En qualsevol país civilitzat això provocaria, com a mínim, una crisi de govern i més d’una dimissió.
