‘El intermedio’ i l’essència de la corrupció
Dimarts El intermedio ens va oferir l’anàlisi imprescindible sobre el judici del cas Gürtel. Per lògica i rigor periodístic els informatius s’han de cenyir a resumir el més rellevant de les declaracions dels acusats, sense esplaiar-se a descriure algunes de les situacions més esperpèntiques del procés. El punt de vista del programa del Wyoming a La Sexta s’està convertint en un complement necessari per entendre molts matisos del procediment judicial més important d’Espanya.
Dani Mateo feia un resum humorístic i sagnant del que havia donat de si la jornada amb la compareixença de Pablo Crespo, exsecretari d’organització del PP gallec, i la picaresca del seu advocat, Miguel Durán. Primer feia riure, però un cop acabava l’anàlisi dels fets provocava una profunda indignació, perquè demostra que tota aquesta colla d’imputats estan convençuts que la gent és imbècil.
Dani Mateo va demostrar a l’espectador com l’estratègia marcada aquell dia per Miguel Durán consistia a perdre el temps per impedir que el judici avancés. Va dividir l’esperpent judicial en tres parts. La primera la va titular “Aprofitar que el teu advocat és cec per fer pena”, i ens va aportar totes les seqüències en què Durán feia comèdia, fingint indignació, perquè no havia pogut accedir als documents del cas per culpa de la seva ceguesa. Durán denunciava, amb un cinisme dramàtic, que el judici no s’estava adaptant a les seves limitacions visuals i que per tant no es podia continuar fins que això no es resolgués. La segona part es titulava “No sense el meu pen drive”, i ensenyaven a l’audiència com Crespo, ben ensinistrat per Durán, es negava a respondre a preguntes sobre un pen drive que li van confiscar en un escorcoll perquè no el podia veure físicament. El judici es va haver d’aturar perquè algú anés a buscar l’objecte. Les escenes patètiques convertien la realitat en una comèdia dolenta d’advocats de pega i transmetien la imatge d’un sistema judicial de fireta. La tercera part la va titular “Ho vull per escrit”, i Dani Mateo va donar pas a la seqüència on Crespo assegurava que era incapaç de visualitzar els documents que se li mostraven en un plasma gegant (on es veia tot perfectament) i exigia que els hi portessin en paper.
El resultat era demolidor. L’humor d’El intermedio és, en aquest cas, imprescindible per advertir-nos que la barra i la manca d’escrúpols d’aquests personatges no té límits. Ens va quedar clar que la corrupció no és un fet puntual fruit d’unes circumstàncies polítiques: és una manera d’entendre la vida. El que és corrupte ho és tant a l’hora de gestionar diner negre, com a l’hora de declarar davant d’un jutge o de marxar d’un bar sense pagar el cafè. El intermedio ens va ensenyar l’essència d’aquests personatges i com la justícia els importa tres raves: abans i ara.
