3 d’abril: Els catalans són gent sospitosa

Llegeixo en un diari digital espanyol que tres universitats catalanes encapçalen el rànquing de les espanyoles. És un informe de la Fundación BBVA, que inclou elogis al sistema universitari català. Llavors faig el que no s’ha de fer: em miro els comentaris anònims que acompanyen la notícia. No ho he fet pas amb els comentaris a la notícia sobre el dèficit català, perquè no tinc tendència al victimisme ni em motiven les expressions d’hostilitat. Però penso que en una notícia a favor de les universitats els comentaris seran positius i permetran construir la base de respecte i de reconeixement a l’altre que fa possible el diàleg. Doncs no. Error. Els comentaris, en la seva immensa majoria, vénen a dir que no s’ho creuen, això del rànquing; que és impossible que unes universitats on s’imposa - pueblerinos y paletos - el català resultin més bones; que això deu ser una campanya de les universitats catalanes per atreure alumnes, ja que la política lingüística les ha deixat buides... En una notícia bona, comentaris dolents. No té més importància. La mostra és anònima, esbiaixada i té el pes que té. Però hi ha una part de l’opinió pública que quan una dada concreta desmenteix una teoria, no canvien la teoria, ignoren la dada.