25/03/2017

La celebració dels 60 anys de la Unió Europea és l’oportunitat per repensar-la

2 min

Avui els 27 líders dels països que formen la Unió Europea -el Regne Unit ja no compta perquè ha decidit sortir-ne- faran pública una declaració conjunta que pot tenir importants conseqüències per al futur. Serà a Roma, la ciutat que dona nom als tractats que fa exactament 60 anys van posar les bases d’aquest experiment democràtic sense precedents, en el qual països que anys abans havien estat en guerra van decidir unir forces per assegurar un futur de pau i de prosperitat econòmica compartida. Tot i el gran nombre de crítiques que s’han fet a la unificació europea, molts cops amb raó, cal reconèixer que l’experiment ha funcionat en bona part, i per això és admirable la clarividència d’aquells líders que van assumir que els seus estats respectius havien de renunciar a una part de la sobirania per assegurar no només el propi progrés sinó també el dels pobles veïns.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tanmateix, en el moment en què estem ara, la conseqüència de la declaració és que posa per escrit el nou rumb que haurà de prendre ara la Unió. Després del cop del Brexit, de la bufetada que ha suposat la reinstauració de fronteres amb arguments sobre la seguretat i de la no del tot superada crisi del deute que va posar en dubte la moneda única, ha quedat clar que no es podrà mantenir la velocitat cap a una integració més gran si tothom ha d’anar al mateix pas.

Dels sis països inicials s’ha passat als 27 actuals, i entre ells ni hi ha alguns que estan governats per ultranacionalistes contraris a cedir ni tan sols la sobirania que estableixen els tractats de la Unió. És un sentiment que també es cova a l’interior d’alguns països fundadors -la foto d’ahir de Marine Le Pen i Vladímir Putin n’és una prova- i que ha sigut el motiu de la dolorosa retirada del Regne Unit.

Encara que no fos l’escenari ideal, està clar que la Unió Europea s’ha de repensar per permetre que els que vulguin anar més lluny en la integració puguin fer-ho sense esperar els reticents, i, el més important, per impedir que aquests últims puguin vetar els nous passos. Tot i que la declaració no farà referència directa a l’ Europa de les dues velocitats, hi està implícita i marca el camí. I aquí, Espanya i Catalunya -quan assoleixi la pròpia sobirania- no hi ha dubte que volen estar entre els que empenyen cap el futur.

stats