16/01/2017

Pares que es peguen a l’estadi

2 min

AQUESTS DIES s’ha vist molt el vídeo d’uns pares canaris barallant-se en un partit de futbol juvenil. S’ha vist molt perquè existeix el vídeo, però no és cap excepció. En els meus anys arrossegant-me per estadis he vist més d’una baralla brutal, en un cas amb ampolles de cervesa incloses. És una plaga preocupant, que no s’acaba, que té causes clares i tindria solucions.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Hi ha un excés d’identificació de molts pares, sobretot homes, que es pensen que juguen ells, o que són els entrenadors, o que projecten les frustracions del seu passat esportiu i volen que els hi resolgui el nen. Hi ha un clima massa tolerant cap a la violència en el futbol, sobretot en el d’elit. Per posar un exemple recent, el president de la lliga espanyola va justificar que el públic llancés ampolles d’aigua als jugadors del Barça “perquè els havien provocat”.

Això es resoldria o es rebaixaria amb un aïllament dels violents més clar i efectiu, no a base de pancartes ben intencionades sinó expulsant dels estadis, com he vist que fa algun club, els pares que insulten sistemàticament i provoquen baralles. Evidentment el futbol d’elit hauria de ser el primer de no permetre l’accés als energúmens, en lloc de donar-los facilitats. També caldria formar millor els pares des dels clubs, a còpia de xerrades o materials, i aconseguir que als equips hi predomini un clima de respecte que eviti l’espiral d’insults a àrbitres o les baralles entre aficions. Costa molt, però calen pares i mares que liderin aquestes aficions amb conductes positives, i que es mullin, cridin l’atenció i aïllin els seus propis hooligans. De la mateixa manera que els folloneros acaben encomanant el mal rotllo, es pot crear l’efecte contrari. I pagaria molt la pena, perquè veure que una activitat educativa com l’esport base es converteix en el pitjor exemple del món per culpa dels pares ens fa caure la cara de vergonya.

stats