28/10/2016

Carta a Soraya Sáenz de Santamaría: 'La gran depressió'

2 min
Carta a Soraya Sáenz de Santamaría: 'La gran depressió'

Li deu haver correspost a vostè, com a portaveu, redactar el comunicat que donarà fe que, en el dia d’avui, captiu i desarmat l’exèrcit socialista, les tropes populars hauran assolit els seus últims objectius. La guerra s’haurà acabat. Madrid, 29 d’octubre de 2016. Comença la postguerra

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tot anirà molt ràpid: el rei signarà el decret, Rajoy prendrà possessió d’un càrrec que mai no ha abandonat, nomenarà un nou govern que ens semblarà antic, amb vostè de número dos, de mà dreta, d’alumna aplicada, amb uns ministres que prometran complir i fer complir la Constitució i, amb la lletania habitual, tot tornarà a ser com abans, i tot continuarà com sempre. Manaran els que ja manaven. La batalla per formar govern haurà durat 313 dies, haurà deixat en el bàndol perdedor unes quantes víctimes pel camí i haurà acabat amb un resultat decebedorament previsible.

Distrets amb la comèdia de les investidures fracassades, havíem arribat a oblidar que el PP tornaria a governar. Hem estat pendents de qui s’abstenia i de qui votava que no, de Ferraz, de què faria Pedro Sánchez, del PSC, d’Iceta, fins i tot de Borrell hem estat pendents, de Susana Díaz, de si hi hauria trencament al PSOE, de la insignificança d’Albert Rivera, de les noves sigles convergents, de si Podem encerclaria el Congrés, de si Iglesias, de si Errejón, de si s’han dit gilipollas, de si ara s’aixequen aquests, de si ara es barallen els altres, però avui a la nit, quan s’apaguin els focus del Congrés de Diputats, serà quan, de cop, ens assaltarà la gran depressió.

Mariano Rajoy s’aixecarà del seu escó, posarà els papers a la cartera de president del govern, la tancarà, es cordarà el botó de l’americana i rebrà dos petons. Els seus, Soraya. Després, en vindran d’altres. Alguns diputats se li acostaran a tustar-li l’esquena. I en aquell precís moment -no abans- ens adonarem del que ens espera. Que no és poc. Dues-centes rodes de premsa de la vicepresidenta. Una cada divendres. Amb aquell posat i aquella edat, a mig camí entre la primera nena de la classe i la directora del col·legi de monges.

I el diàleg i la llei, i la llei i el diàleg, i haurem de copiar aquest mantra dues-centes vegades, una per cada roda de premsa de divendres, i quina digestió tan difícil que ens espera, barrejada amb l’espessor dels panellets i dels moniatos, i amb els ministres del PP que se’ns apareixeran per les cantonades disfressats de pallassos que fan por, i quina castanyada, tot plegat.

P.D. Això passarà a la prèvia d’un Barça-Granada. També contra el Granada, el 8 de gener, vam saber que Puigdemont rellevaria Mas, i el dia del debut de Cruyff, el 1973, mentre detenien 113 persones de l’Assemblea de Catalunya, sabeu contra qui jugava el Barça?

stats