15/06/2017

Som dos milions d’indepes / Una data que els provoca

3 min

Som dos milions d’indepes

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a falta de solucions, continua menystenint els anhels sobiranistes d’una part molt important dels catalans. Aquesta setmana, a Los desayunos de TVE, va deixar anar algunes perles que denoten fins a quin punt continua sense entendre res. Més ben dit, o bé a la Moncloa s’estimen més ignorar la realitat o els qui els han d’explicar el que passa a Catalunya (Millo, García Albiol o Levy) els enreden amb una informació que, de tan esbiaixada, és directament falsa. Al titular de “Ja n’hi ha prou d’aquest rotllo” de la Soraya el va seguir el “[A Catalunya] hi ha molt de postureig”, i més dràstic encara, “La gent està avorrida perquè l’independentisme no va enlloc”. I aleshores va trinxar també Puigdemont per la concentració a les Fonts de Montjuïc: “S’està acostumant als actes de pensament únic, on porten els independentistes en autobusos i, davant de qualsevol burrada que diuen, els animen amb pancartes”. Al final, sembla que es creguin una pel·lícula que s’han muntat per necessitat: que això de voler fugir d’Espanya, d’una manera civilitzada i endreçada, és una estratègia convergent perquè els catalanets, mesells i enzes, no pensem en els podrimeners del partit. I aquí, tanoques i adoctrinats, hi hem caigut tots de quatre potes. La vegada que hem aconseguit tenir la foto més enfocada de l’independentisme va ser el 9-N del 2014. Aquell dia, tant menystingut allà com il·lusionant aquí, 1.900.000 catalans dels 2.344.828 que van anar a votar van respondre amb un doble sí. A les eleccions al Parlament del setembre del 2015, i ja sota les sigles dels partits, Junts pel Sí i la CUP van tornar a sumar dos milions de vots. És, doncs, una xifra de mínims. Potser també de màxims. En qualsevol cas, són moltíssimes voluntats legítimes perquè ens despatxin amb un “Ja n’hi ha prou d’aquest rotllo”.

Una data que els provoca

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a falta de solucions i de ganes de trobar-ne, gosa fer escarni del moviment que il·lusiona centenars de milers de ciutadans. Diu que “al discurs indepe” se’l coneix així perquè aquí ja estem tots familiaritzats amb el tema. Després aprofita la davallada del Partit Nacional Escocès a les legislatives britàniques per treure conclusions generals: “El suport social a la independència està baixant a Catalunya i a tots els països del nostre entorn, només cal veure els resultats dels independentistes escocesos”. Doncs més a favor seu. Si el suflé baixa, aprofitin-ho per donar la veu que reclamem el 80% dels catalans, deixin votar en referèndum, preguntin qui vol què, comptem-nos d’una vegada i, amb la victòria del no, tindran un resultat que els permeti dir, amb orgull patri, que d’això de la independència no se’n canta ni gall ni gallina fins a la pròxima generació. En acabat, se’n pot tornar a El hormiguero a fer un ball de celebració amb Pablo Motos. Lluny d’això, aferrada a la Constitució, avisant del dret i del revés que el referèndum no es farà ni l’1 d’octubre ni mai, la Soraya es treu encara un altre diagnòstic de la cartera de ministra: “El que crida l’atenció és que la Generalitat i Junts pel Sí, com més sols estan, més radicals es tornen”. On ha detectat la solitud del primer partit del Parlament? Al contrari. Pel que em consta, a mesura que s’acosten les hores difícils el Govern està més cohesionat que mai. Puigdemont i Junqueras mantenen, ara sí com un sol home, que a la tardor hi haurà referèndum o referèndum. Que la data escollida sigui “el primero de octubre, Día del Caudillo y de la Patria Española” sembla una provocació, però segurament és una casualitat. Un caprici del calendari.

stats