27/04: Temps de corrupció
L’ESCLAT DE TOTS ELS CASOS que afecten el PP de Madrid tanca, definitivament, el relat sobre la corrupció política construït fa anys. Llavors la corrupció era presentada com una patologia política que es produïa només en certs llocs. Primer es va voler interpretar com una mena de patologia catalana. Després, també valenciana o balear (curiosament), llevantina en deien. La corrupció tindria una lògica espacial, geogràfica: es produiria en uns llocs, i no pas en d’altres. A hores d’ara és clar que per entendre el fenomen de la corrupció a l’estat espanyol la clau no és l’espai, sinó el temps. No és la patologia d’uns llocs, és la patologia d’una època. La Transició volia partits forts, però no explicava com s’havien de finançar. Llavors els partits es van buscar fórmules irregulars de finançament, allà on tenien poder (els qui en tenien), aprofitant les institucions on governaven. Però precisament perquè eren fórmules irregulars, opaques, i perquè hi havia sensació d’impunitat, alguns dels circuits que duien diners als partits es van reciclar per dur diners a butxaques particulars. Vist amb perspectiva, el relat sobre la corrupció té més a veure amb el temps que amb l’espai. Transversal en l’espai. D’un temps que s’ha d’haver acabat.
