15/05/2017

16/05: Obsessionats

1 min

QUEDO PER XERRAR amb un amic americà de visita a Barcelona i acabem parlant de religió, política internacional i literatura. En acabar, es declara sorprès: li havien dit -qui li devia haver dit?- que el món sobiranista vivia en una mena d’obsessió paranoica entorn de la qüestió de la independència, que a Barcelona no es podia parlar d’altra cosa, que aquest debat tapava qualsevol altra discussió política, cultural o social. Li responc que, a hores d’ara, i més enllà de nuclis molt concrets, tinc la sensació que el virus monotemàtic sobre l’independentisme afecta més alguns sectors unionistes i personatges d’aquests sectors que s’hi han especialitzat, per una fixació malaltissa o per càlcul laboral. Sectors i personatges a qui parles del Valle de los Caídos i t’acaben dient que a Catalunya no s’obren fosses (que sí que s’obren) perquè els que hi ha enterrats són espanyols. O articulistes que no poden analitzar ni la victòria de Macron ni els atacs cibernètics ni el paper d’Espanya a Eurovisió sense vincular-los amb les maldats dels independentistes. Mentrestant, el sobiranisme tendeix a pensar que ja ho té tot dit i que ara del que es tracta és de votar. Si el tema de l’independentisme obsessiona, l’obsessió també ha canviat de bàndol.

stats