11/8: Una allau d’incidents lingüístics
EN LES DARRERES setmanes acumulem una certa concentració d’incidents lingüístics: persones que denuncien que han estat discriminades per parlar català. Les queixes no són perquè algú els ha parlat en castellà. Són perquè, a Catalunya, se’ls ha negat a ells el dret a expressar-se en català: no se’ls ha volgut entendre. ¿Aquesta acumulació per damunt de la mitjana d’incidents d’aquesta mena és perquè n’hi ha més que mai o perquè n’hi ha tants com sempre però ara la gent gosa queixar-se i denunciar-ho? És impossible saber-ho. Potser per totes dues coses. I totes dues tenen a veure amb el procés. D’una banda, hi ha gent que expressa el seu malestar contra el procés adoptant actituds lingüístiques agressives, amb la confiança que seran defensades com a actituds polítiques, a favor d’una causa que té amplis suports institucionals i mediàtics. Però, d’altra banda, molta gent que en altres circumstàncies no ho hauria denunciat, ara es queixa, convençuda dels seus drets lingüístics i segura també que trobaran defensa i ressò. Un doble desacomplexament. D’una banda es perd el complex, que en alguns moments recents ha existit, per ser agressiu respecte a l’ús del català. De l’altra, es perd el complex per denunciar-ho públicament.
