22/07/2016

Turisme: Venècia com a mirall

2 min

Venècia està en risc. La Unesco ha advertit aquesta setmana que, si les autoritats italianes no prenen mesures urgents per abordar els efectes negatius del turisme a la ciutat, l’inclourà a la llista de Patrimoni Mundial en Perill. Si es confirmés, Venècia passaria a compartir rànquing amb ciutats destruïdes per la guerra com Alep i Damasc. En una decisió insòlita, s’equipararia així l’impacte del turisme de masses a les conseqüències d’un conflicte armat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Luigi Brugnaro, l’alcalde de la ciutat, ha reaccionat aïrat a l’avís de la Unesco, argumentant que no acceptaran ingerències i que els problemes de Venècia els resoldran els venecians. Tot i ser un alcalde molt contestat, la seva resposta és un senyal de la impotència dels governs locals per fer front a fenòmens d’abast global. Avui sembla lícit preguntar-se pel poder d’unes ciutats cada vegada més directament afectades pel turisme, la immigració, el terrorisme o el canvi climàtic. ¿Realment els venecians poden resoldre ells sols els reptes del turisme global?

És fàcil traçar paral·lelismes entre Venècia i Barcelona, dues de les ciutats europees que, juntament amb Amsterdam, tenen una desproporció més elevada entre visitants i residents. La ciutat ducal, amb només 56.000 habitants, rep 27 milions anuals de turistes, mentre que Barcelona, amb 1,6 milions de residents, n’acull cada any al voltant de 30 milions. Els efectes de tanta pressió són coneguts: impacte en el teixit urbà, pèrdua de població (Barcelona n’està començant a perdre a l’Eixample, símbol de la classe mitjana), monocultiu econòmic, contaminació dels creuers, augment dels preus de l’habitatge o empobriment de la identitat local.

Evidentment, el turisme és una font d’activitat econòmica innegable que genera el 10% del PIB mundial i mobilitza 1.800 milions de persones cada any. Tots som turistes, encara que sovint pretenguem no ser-ho. Com afirma Martín Caparrós, “el turista és un ésser contradictori, exemple de la cultura actual: la cultura de masses amb pretensions d’exclusiva”. El plaer de la descoberta ha trobat en la mobilitat de les persones el seu millor aliat. Per això el problema de ciutats com Venècia i Barcelona és l’altra cara de la moneda del seu èxit. ¿Però com es regulen els efectes nocius del turisme?

Susan Fainstein, experta en turisme a Harvard, està convençuda que és un fenomen irreversible que, amb l’emergència de les noves classes mitjanes asiàtiques, anirà en augment. Hi ha una demanda creixent i il·limitada d’un bé finit i decreixent: les ciutats històriques. Per això no hi ha solució ideal ni definitiva a l’excés de turisme en una societat oberta i global. En una provocació, ella proposa crear rèpliques d’aquestes ciutats que permetin satisfer la demanda i alhora preservar les ciutats originals.

Sens dubte, la solució no passa per aquests parcs temàtics que, de fet, ja comencen a existir, sinó per respectar aquest bé tan preuat que és la llibertat de moviment voluntari de persones i, sobretot, per més política amb voluntat de governar la globalització.

stats