Subnormal

Repasso els insults “oficials” al diputat d’ERC Gabriel Rufián (els extraoficials, com sempre, els trobem al bosc espès de David el Gnom). Refresquem-los. “Subnormal”, per part d’un cap d’informatius. “Semblava drogat com els de l’Estat Islàmic a punt de tallar el coll d’un ostatge”, per part d’un escriptor d’articles (que també li va dir Goebbels i Mussolini). O “anava vestit com per a un enterrament gitano” per part d’una periodista, cosa que em fa pensar que ella es deu vestir de colors ben virolats quan ha de sepultar.

Són insults preconcebuts, preparats a la recambra per quan toqui expulsar-los. Serveixen per a l’enemic en general. I l’enemic no podrà fer o dir res per evitar-los. Si Rufián s’hagués vestit de blanc haurien dit que s’assemblava a Hannibal Lecter. I ho veig ben clar. De la mateixa manera que hi ha persones que tenen un ressort amagat que fa que, invariablement, agafin algú de cap d’esquila (en tots els grups on són odien algú) hi ha persones que duen a dins el racisme. I el treuen quan i com poden. Ara no està ben vist odiar (en públic) els negres, els jueus, les dones, els gais, els gitanos, els discapacitats. Per això desplacen les ires cap a un altre grup que no es troba entre les espècies protegides. A la senyora que parla despectivament de l’enterrament gitano a l’ Abc se li veu una mica el llautó amb els gitanos. A l’Urdaci, quan diu “subnormal”, també amb els discapacitats. Qui sap què diuen en privat? El cas és que ara no diran en públic què pensen dels col·lectius que els inspiraven a l’època clàssica. I han desplaçat les ànsies d’odi, tan balsàmiques, cap als catalans. Cap als separatistes. No s’atrevirien a dir subnormal a una dona, a un gai, a un negre, a un gitano, a un discapacitat. L’hi diuen a un català perquè no passa res si ho fan. No passa res si ho fan. No passa res si ho fan.