12/05/2017

Un petó sense ganes

2 min

Segur que us ha passat: la vostra parella comença a fer esternuts, es moca sovint i finalment comença a tossir. Diu: “Em sembla que m’he refredat”. I tu, mentre li ofereixes anar a buscar una aspirina, penses que no et pots permetre que t’ho encomani, que la setmana entrant tens molta feina, que has d’acabar aquell projecte i que tens un sopar que et fa molta il·lusió anar-hi. Durant uns dies, doncs -decideixes-, ni petons ni abraçades, i a les nits procurar dormir donant-li l’esquena, perquè no et respiri a la boca. Per un moment, l’alè estimat el visualitzes com una bossa transparent plena de microbis, bacteris i bitxets de tota mena.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ell s’ha quedat al sofà, fent cara de “Que malament que em trobo”, i potser s’ha posat la mà al front perquè també comença a tenir mal de cap. Quan et veu aparèixer amb el got d’aigua i l’aspirina que hi bull a dins i fa petits saltironets mentre es va fent petita, el sofert quasi malalt dibuixa un somriure d’agraïment. Els ulls se li fan petits quan somriu, des de sempre, però ara que està empiocat sembla que encara se li tanquin més.

No t’agrada que es trobi malament. Li poses la mà damunt del front en actitud maternal per veure si té febre i comproves que no. Somrius tu també. I ell diu: gràcies, no pateixis, avui em quedo a casa i demà ja estaré bé. I tu -impulsivament, sense pensar-ho-, li fas un petó. No un petó a la galta o al front, no. Un petó als llavis. Allò que t’havies proposat no fer. I ell, com que no es troba bé i es fa una mica de pena, aprofita el contacte consolador dels llavis i s’hi queda una estona, i el bes es fa més llarg i més intens. I penses: m’agraden massa els seus petons per perdre-me’n cap. I conclous: mira, si m’ho encomana, mala sort.

Això és el que passa amb els petons quan hi ha enamorament o amor pel mig, que tens ganes de fer-ne, que estar-te’n seria un sacrifici enorme, que el propòsit de mantenir-te allunyat de l’altre es fon com un bolado. Em miro i em remiro la parella de la campanya del PP. Ja m’imagino que volien retratar una escena casta, que no escandalitzés a ningú. Fora passió, fora desig, fora llengües. Entesos. Però és que en aquest petó tampoc no hi ha amor, ni tan sols una mica d’afecte! Sincerament crec que aquests dos, si estan refredats, hi veuen una oportunitat per no haver de petonejar-se durant uns dies. És que no crec ni tan sols que es portin l’aspirina efervescent l’un a l’altre. Que no, que no s’estimen.

stats