Lucía Etxebarria
30/01/2014

De com Rajoy s'ha carregat 'PerroJota'

6 min

Li deien 'PerroJota'. Així li deien quan jo col·laborava a 'El Mundo'.

¿Paradigma del periodisme d'investigació, incansable cercador de la veritat, desvetllador de corrupcions, regenerador de la vida pública? ¿O conspiranoic imparable, creador i impulsor de rumors i rumors sense fonament, megalòman, psicòpata en tirants?

Potser tot, potser no res.

Es diu que posseeix una fortuna d'entre 50 i 60 milions d'euros, que maneja diverses 'sicav', que ha especulat amb habitatges a través de societats patrimonials, que ha fet servir informació privilegiada amb les accions del seu propi diari, i que utilitza el seu mitjà per a més glòria del grup d'interessos que manté amb la seva senyora, aquesta dissenyadora que fa vestidets amb cors.

Ágatha Ruiz de la Prada a la seva botiga del carrer Consell de Cent de Barcelona, on ven tota mena de productes.

Pedro J. Ramírez va publicar dilluns a la tarda el següent tuit: "Avui m'han donat la Copa del Món. Què més es pot demanar! Després d'això ja puc penjar el xandall".

Després de setmanes de rumors diversos sobre la possible destitució de PerroJota, el director declarava fa una setmana:

"Ara tinc 61 anys i en fa 33 que sóc director. Per tant, tenir por... és impossible que jo tingui por, perquè tota la meva vanitat i la meva ànsia estan satisfetes". (Incís: La seva vanitat està més que satisfeta amb el Grecian2000 que porta als cabells. PJ, deixa't els cabells blancs, sisplau. Consell de fan).

"Estic disposat, d'altra banda, a seguir, perquè em continua agradant moltíssim el que faig i estic entusiasmat, a més, amb el nou camí que estem obrint per a la premsa en l'àmbit digital. Estic content, compromès amb el projecte, i també hi ha moltes altres coses que m'agradaria seguir fent. Si jo deixés de ser director d''El Mundo' no seria un disgust. Ara, també és veritat que si hi ha una operació destinada a destruir el projecte intel·lectual que encarna el nostre diari, jo hi lluitaré en contra i intentaré per tots els mitjans que la nostra manera d'entendre el periodisme subsisteixi i segueixi desenvolupant-se, preferentment a 'El Mundo'. Si no, en un altre suport".

Després d'aquesta entrevista va venir la bronca en directe amb un Ignacio González completament fora de mare, va clavar uns brams a PJ dignes de la nena de 'L'exorcista', en directe, a la Cope, després que PJ hagués publicat que González i Francisco Correa compartien testaferro a Panamà.

I, 'last but not least', la carta de diumenge passat...

Aquí en teniu una perla:

"Al meu entendre, el que és substantiu és que, de forma inconscient −o no−, en sobreprotegir la infanta [en l'entrevista de Gloria Lomana], Rajoy s'estava sobreprotegint ell mateix".

Una altra:

"El que Rajoy vol és evitar que algú pugui demanar-li també a ell algun gest anàleg al de la infanta per la seva responsabilitat 'in vigilando' respecte al que va passar durant gairebé dues dècades a la cúpula del PP".

I aquest paràgraf, que n'hi ha per sucar-hi pa:

"Assumim, doncs, les coordenades que quan Rajoy va recol·locar Bárcenas en la nòmina del PP de forma suculenta o quan li enviava missatges de l'estil de 'jo seré sempre aquí, al capdavall la vida és resistir', 'fem el que podem' o 'sigues fort', no el protegia perquè se sentís personalment concernit i potencialment amenaçat per la seva comptabilitat B, sinó com a simple expressió de la seva celebrada bonhomia. Donem així per bo que Rajoy no va mentir al Parlament, sinó que tan sols es va explicar malament, i que no va ser còmplice de cap de les trapelleries dels successius tresorers que disposaven dels diners de Gènova, sinó que tan sols es va distreure una mica. Aquietem-nos, per tant, en la seva tesi que es va 'equivocar' en confiar en Bárcenas, de la mateixa manera que la infanta es va 'equivocar' en fer-ho en Urdangarin i equiparem com a eximent l'amistat de les interminables hores de camaraderia amb l'amor matrimonial".

Qui reconeix en aquestes lletres el mateix que fa tot just tres anys demanava des del seu diari ferventment el vot per a Rajoy?

Fa tot just tres anys el director d''El Mundo' i el PP eren carn i ungla. Els seus editorials eren un argumentari d'obligada repetició al carrer Génova. Però ja llavors Ramírez es creava enemics, perquè va fer passos en fals que ara no li perdonen. Com podia imaginar-se que Soraya Sáenz de Santamaría pujaria tan amunt? Però Soraya mai oblidarà que Ramírez va posar a la portada aquella suggeridora foto presa a l'habitació d'un luxós hotel madrileny.

Ramírez ha aconseguit enfrontar-se a totes les famílies del PP. Fa poc més d'un any, el 20 gener del 2013, el seu diari va publicar que "Bárcenas va pagar sobresous en negre durant anys a part de la cúpula del PP". Al cap d'unes setmanes de publicar aquella informació tothom donava per fet que la font era María Dolores de Cospedal. I és que 'El Mundo' afirmava que "va ser María Dolores de Cospedal la que va dir 'ja n'hi ha prou' al repartiment de sobresous en B".

Però el 14 d'agost, la mateixa Cospedal afirmava: "Jo no llegeixo 'El Mundo'".

A principis de novembre Ramírez va convocar una festassa d'alt nivell per presentar l'anomenat "canvi de pell" del diari. Rajoy no hi va enviar cap ministre. Aquella mateixa tarda 'La Razón' oferia una altra festa, en aquest cas, per celebrar el seu aniversari. Mentre PJ es quedava sol al seu xiringuito, a la convocatòria del diari de Planeta van respondre-hi els prínceps, Mariano Rajoy, els expresidents Aznar i Zapatero, els presidents del Congrés i el Senat, quatre presidents autonòmics, el mateix nombre d'exministres i fins a un total de nou membres del govern. Deunidó.

Ramírez es va quedar més sol que Adam el Dia de la Mare, però va aguantar el cop amb estoïcisme: "Els lectors ens estimen més que els polítics, sobretot si toquen poder", va dir durant el seu discurs.

Paral·lelament al gest simbòlic, s'estava produint una minva considerable en els ingressos percebuts per 'El Mundo' de les campanyes institucionals contractades per administracions del PP. La pasta anava a l''Abc' −sí, aquest diari que et diu que no et masturbis però després et posa anuncis de putes−, que es consolidava com a opció preferent davant el diari de Pedro J.

I sí, tres anys després, la història d'amor PP/PJ s'ha trencat.

Ai, que efímer, l'amor, i que voluble.

I Rajoy, despitós ell, va respondre.

Des dels 'cercles de poder' −aquest bonic eufemisme periodístic que tant m'agrada− s'estava rumiant de feia temps una operació encoratjada per la Moncloa −o això es diu− per eliminar Ramírez de la direcció d''El Mundo'.

Aquest mateix dilluns, PJ es queixava amargament a la seva web que Presidència no l'havia inclòs en el grup de 15 periodistes elegits per cobrir l'entrevista entre Rajoy i Obama al Despatx Oval de la Casa Blanca. I que les "explicacions contradictòries" que havia rebut no l'havien satisfet.

I en aquesta operació haurien participat diverses grans empreses desitjoses d'agradar a / de sucar del govern. Diverses firmes espanyoles que s'unirien en el futur per comprar Unidad Editorial als italians de RCS MediaGroup –abans, Rizzoli–. Un grup no gaire pròsper, precisament –ni a Itàlia ni aquí–, i que no veuria malament l'oferta. Unidad Editorial, en números vermells, és un pou sense fons per a RCS MediaGroup.

'El Mundo' perd i perd i perd. Unidad Editorial va registrar unes pèrdues de 470,1 milions d'euros el 2012. La companyia ja va haver d'afrontar el 2011 números vermells per valor de 330,8 milions. La junta va aprovar llavors una ampliació de capital per valor de 500 milions mitjançant l'emissió de noves accions. Però una decisió així no és res més que un pedaç.

Tots els moviments semblen confirmar la idea que ha estat el PP de Rajoy qui ha demanat el cap de PJ.

Ara cal veure com sobreviurà un diari que no ha conegut cap altre director a banda del seu fundador Pedro J. Ramírez i que, per tant, porta el seu segell com un animal portaria el de la seva ramaderia.

Però quan en una societat passen coses com aquesta, és que ja no vivim en democràcia, ens caigui bé PerroJota o no.

"A cadascú li pot caure més bé o més malament, Perrojota, però és important saber que quan un govern pot intervenir en el nom del director d'un diari que li molesta, potser vivim en el que s'està anomenant democràcia de baixa intensitat. O encara pitjor, potser ja no vivim en democràcia".

stats