Rajoy pretén fer un gest anunciant infraestructures ja previstes
El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va posar dilluns sobre la taula la possibilitat que l’executiu espanyol condoni el deute que les autonomies han contret amb l’Estat a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA). El seu homòleg al ministeri d’Economia, Luis de Guindos, es va encarregar ahir d’aigualir la proposta argumentant que això podria suposar un greuge comparatiu entre comunitats autònomes.
Deixant de banda les discrepàncies habituals entre Montoro i De Guindos, el problema subjacent és l’infrafinançament de les autonomies. Les comunitats autònomes de règim comú -totes menys Euskadi i Navarra- es financen a través dels impostos que paguen els ciutadans. Uns impostos que recapta el govern espanyol i que transfereix a les comunitats a través de bestretes. És a dir, fent uns càlculs de quina serà la recaptació aproximada i liquidant el model dos anys més tard. Aquest model de finançament s’ha demostrat injust i arbitrari. I així motors de l’economia espanyola com Catalunya, Madrid i les Balears han vist reiteradament com són les que més aporten al model i de les que menys n’acaben rebent, cosa que els obliga -en la mesura que són responsables del gruix de les despeses vinculades a l’estat del benestar- a contrarestar la manca de finançament endeutant-se.
Aquest problema es va agreujar l’any 2012, quan, arran de la crisi del deute, els mercats es van tancar per a les autonomies que no controlaven les seves bases fiscals. Va ser aleshores quan l’executiu de Mariano Rajoy va crear aquest mecanisme de liquiditat, el FLA, que substituïa una reforma del model de finançament i pel qual l’Estat s’endeutava en els mercats i després prestava els diners a les autonomies a canvi d’interessos.
El deute del FLA, doncs, no hauria existit si les comunitats no estiguessin infrafinançades. Va ser un pedaç del govern de Rajoy per no haver d’obrir el meló del finançament autonòmic en un moment sense ni un euro a la caixa. Presentar el FLA com la salvació generosa de l’Estat és un afront, com ho és anunciar 4.200 milions d’euros d’inversions en infraestuctures ja previstes i en 4 anys, que, dividits per any, són 1.050 milions o, el que és el mateix, un 10% del PIB espanyol. Lluny del 16,1% que suposa Catalunya respecte al total de la població espanyola o del 19% del seu pes en el PIB espanyol.
