05/02/2016

Pures i netes

3 min

Avui dia 6 de febrer es commemora el Dia Internacional Contra la Mutilació Genital Femenina (MGF), un abús irreparable que constitueix un atac contra la integritat i una greu amenaça per a la salut de nenes i dones.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aconseguir la puresa i la higiene de les nenes per convertir-les en dones dignes de ser casades, reafirmant alhora l’honor de la família, és la funció de la MGF per a aquells qui la practiquen.

Aquesta tradició ancestral té com a objectiu assegurar el futur de les filles. Aquelles que no són mutilades patiran l’exclusió social, així com l’estigmatització de la resta de la comunitat.

Es tracta, doncs, d’un ritual ancestral, controlat per una forta pressió social i sostingut alhora per mites relatius a la higiene, l’estètica, la fertilitat i la purificació, que persegueix la incorporació de les nenes a la vida comunitària a través de l’aniquilació de la seva sexualitat.

L’objectiu: impedir que la futura dona senti plaer sexual per preservar així la seva virginitat i fidelitat i preparar-la alhora per a la vida adulta i matrimonial.

Per tot això, la MGF suposa una greu vulneració dels drets humans i una clara forma de violència masclista, que persegueix la submissió de les dones.

Des que neix fins que mor, la dona està sotmesa a l’home, primer al seu pare i posteriorment al seu marit. Per aquest motiu, en moltes ocasions la mutilació va molt lligada als matrimonis forçats, com a pràctiques d’un masclisme estructural que atempta contra la dignitat de les nenes i de les dones.

Segons l’Unicef, actualment més de 125 milions de nenes i dones d’arreu del món han estat mutilades, principalment en zones de l’Àfrica i el Pròxim Orient. No obstant això, els moviments migratoris també situen nenes afectades per aquesta pràctica, o en perill de ser-ne víctimes, a l’Amèrica i Europa -també a Catalunya.

Aquesta norma social, que no religiosa, afecta diàriament més de 6.000 nenes, segons la mateixa organització, i representa un tall als seus projectes de vida, amb greus afectacions tant a nivell físic i psicològic com sexual.

Les conseqüències les acompanyaran tota la vida (dolors crònics, problemes d’infertilitat, infeccions reiterades...), però existeixen tres moments claus, els tres dolors, en què les afectacions de la mutilació es fan més evidents i intenses: el dia de la mutilació, per la lesió de la pròpia pràctica; la nit de noces, on la noia o nena perd la virginitat mitjançant pràctiques altament doloroses, i el dia del part, on hi ha un elevat risc de mort per a la mare i el nounat.

La complexitat de la lluita contra la MGF està en el fet que la família i la comunitat creuen que la pràctica comporta un benefici per a la nena, perquè li proporciona un futur millor.

La superació real i permanent de la MGF, per tant, no passa tan sols pels canvis legislatius, sinó que s’ha de basar, necessàriament, en un canvi en el món simbòlic col·lectiu, dels mateixos progenitors i de les comunitats practicants, per evitar les respostes d’ exclusió a aquelles que la rebutgen. La convicció tindrà més força que la por d’un sistema legal que, en moltes ocasions, ni tan sols coneixen.

La feina que es porta a terme amb aquestes comunitats passa, doncs, per un model de canvi intern, mitjançant persones de destacada rellevància a la mateixa comunitat o bé amb la participació de famílies que abandonen la MGF. En tot cas, es desenvolupa a partir de la conscienciació de les conseqüències, tan nocives per a la salut de les nenes.

En aquest canvi també hi tenen un paper central les mares, perquè tenen l’encàrrec de preservar la correcta educació de les seves filles. En moltes ocasions, se senten culpables de portar a terme la mutilació, però alhora es veuen sotmeses a un sistema patriarcal, en què els homes els exigeixen que esdevinguin guardianes de l’honor.

Els homes, que es miren aquesta pràctica des de l’ombra i promouen l’ús d’unes normes socials que els atorguen el poder i la submissió de les dones, també són claus perquè algun dia siguin suprimides.

Cal dir que algunes famílies i ètnies ja han abandonat la mutilació, i que actualment s’hi mostra més rebuig de manera pública, trencant el codi del silenci. Algunes comunitats estan fent rituals que no són lesius i estan carregats de significat cultural, preservant així l’estatus social de les famílies i l’honor de les nenes.

Malauradament, tot plegat no deixaran de ser només passos previs per arribar al veritable canvi, que es produirà quan les dones i nenes deixin d’estar sotmeses a un sistema patriarcal, puguin viure de manera completa, tant les seves vides com els seus propis cossos, i mirar els homes als ulls d’igual a igual.

stats