30/04/2017

I els Pujol a la de tots

2 min

Quan el president Pujol murmura que li sap molt de greu tot el que està passant, ho hem d’entendre en el mateix sentit que ho va dir el rei d’Espanya Joan Carles, bon amic seu, quan va manifestar que també li sabia greu, que s’havia equivocat i que no tornaria a passar. Els hem d’entendre: el que els sap greu no és el que han fet, sinó que els hagin enxampat. L’expressió “tot el que està succeint” es refereix a les investigacions contra ell i la seva família i els fruits podrits que estan fent sortir a la llum; no al que ja ha succeït, que són les dècades senceres de delinqüència que arrossega el clan. El monarca va ser encara més explícit en anunciar que no tornaria a succeir: el que no tornaria a succeir era que l’enxampessin a Botswana amb les mans a l’elefant. No volia dir que no ho tornés a fer ni que es penedís gens d’haver-ho fet (durant dècades senceres, també). Volia dir que no el tornarien a agafar amb la guàrdia baixa (“M’he equivocat”) i que això no havia de tornar a passar. A posta va abdicar i amb prou feines n’hem sabut res més, tret d’escàndols de faldilles. De moment se’n surt prou bé: el rei Joan Carles va acumular, durant el seu regnat, una fortuna personal (personal, no de la casa reial) d’uns dos mil milions d’euros, que un dia o altre seria força interessant que coneguéssim amb detall d’on surten i com.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Jordi Pujol i la seva família se’n surten força pitjor, per plebeus i, naturalment, per raons polítiques. És a partir del moment que Jordi Pujol admet que l’encaix de Catalunya dins Espanya ha fracassat i que ja no veu arguments en contra de l’independentisme, que des dels poders espanyols li comencen a ventilar els pedaços bruts. Dosificats per entregues, esclar, a fi de fer mal a l’independentisme: quin estat, amb una arma a les mans d’aquest calibre contra el seu principal adversari, no la faria servir?, i no ho faria de manera calculada perquè fos tan perjudicial com fos possible? Després hi ha els informes falsos i les fiscalies grapejades de qualsevol manera, que converteixen els serveis d’intel·ligència espanyols en una cosa grotesca i al·lucinant.

Mentre Pujol va ser útil per proporcionar arguments contra la independència, va ser español del año. Quan ell mateix reconeix que se li han acabat aquests arguments, s’acaben també les contemplacions. Però ni això ni la guerra bruta contra el procés neguen la major d’aquesta història: Jordi Pujol, la seva esposa i els seus fills estan sent investigats per diversos delictes monetaris. I això pesa. Perquè Jordi Pujol, a més de ser el que abans se’n deia un imputat, és també un home culte i intel·ligent i -com a ell li agrada dir- un patriota. I això ho fa molt més difícil de digerir. Com s’ha recordat aquests dies, quan es va formar el primer tripartit Marta Ferrusola es va exclamar d’una manera reveladora: “Ens han entrat a casa”. Els Pujol, com Déu, eren a la de tots, per disposar-ne a lliure voluntat, i també per embrutar els símbols amb què van construir la seva pròpia trajectòria.

stats